pascual fernández. Degà del Col·legi d’Economistes de Madrid.
El creixement econòmic és el que permet als ciutadans gaudir de més benestar. No hi ha una fórmula per fer que un país pobre es converteixi en ric. Però coneixem que el creixement econòmic depèn de tres factors:
1) L’acumulació de capital humà i físic i la utilització de les modernes tecnologies, el que permet l’augment de l’eficiència, la millor organització i el progrés tecnològic.
2) L’aplicació continuada de bones polítiques estructurals i macroeconòmiques: l’eliminació de les rigideses dels mercats, el control del dèficit públic o de la inflació, etc.
3) Una bona estructura institucional: l’organització dels sectors productius; drets civils i polítics; la qualitat del sistema legal (qualitat de les normes, rapidesa i eficàcia de la justícia…); o l’eficiència dels governs i administracions públiques i dels mecanismes que els controlin. Com assenyalava Douglas North (Premi Nobel d’Economia el 1993), les bones institucions determinen una estructura d’incentius que redueixen la incertesa i promouen l’eficàcia, facilitant el creixement econòmic.
Els països rics són, sense excepció, grans exportadors. És obvi que per exportar són necessàries institucions i també infraestructures (carreteres, ports…). Però amb això només no n’hi ha prou: les empreses han de ser competitives i han de fabricar béns i serveis d’alt valor afegit perquè les exportacions d’un país siguin realment rellevants
Alguns pensen que el creixement (que mesurem a través del PIB) es pot provocar amb alts salaris (per facilitar el consum) o amb beneficis empresarials (per facilitar la inversió). Res més llunyà a la realitat, ja que aquests en són els resultats i mai els seus determinants. El creixement econòmic es genera quan les empreses produeixen béns i serveis amb valor afegit que, quan es venen en els mercats, es transformen en rendes salarials i beneficis empresarials. La clau és que el sistema productiu d’un país estigui dissenyat per produir amb un alt valor afegit, amb elevada productivitat i que sigui competitiu. Això és el que classifica de veritat els països per la seva riquesa i benestar, i el que determina els elevats salaris, que tots desitgem. Entendre aquest concepte és vital o no complirem un dels factors bàsics: les bones polítiques econòmiques continuades.
