El desenvolupament de les TIC i, més globalment, la disrupció dels valors socials han afectat la noció de mesura del rendiment individual. Ja no és adequada a les empreses i ha de ser superada per iniciar una gestió que es materialitza amb noves pràctiques.
Arnaud Lacan. Professor de Management de Kedge Business School.
EL CONCEPTE D’AVALUACIÓ DEL RENDIMENT INDIVIDUAL fins ara havia tingut un paper central en les empreses on l’organització es basava, des de la producció fins a la gestió, en el mesurament i controls fundats en visions racionals i utilitaristes de les activitats professionals. Però el desenvolupament de les tecnologies digitals, en particular la disrupció dels valors personals a la feina, introdueixen una necessitat de canvi en l’empresa que afecten aquest concepte de mesura i el tornen obsolet. A causa dels desitjos més col·lectius, juntament amb unes emocions més intenses que mai, un nou concepte s’imposa a les organitzacions, el d’un control administratiu l’objectiu del qual és organitzar la convivència laboral per, a continuació, garantir l’aparició de les condicions de benestar en el treball.
La pedra angular de la regulació pren la forma d’un nou equip de gestió que s’esforça per assolir, en els equips, el pas de la simple cooperació a una cooperació genuïna al servei de tots: l’empresa i els seus empleats. La direcció va a càrrec d’una nova figura que tant busca ser un testimoni com un facilitador, un animador d’equips com un regulador de la intensitat i el ritme de la càrrega de treball i de les condicions en què es desenvolupa: el gerent-líder, que emmarca i tranquil·litza, que fa créixer als seus empleats, que posa en marxa als seus equips i els condueix al rendiment col·lectiu. El lideratge és la postura de gestió necessària per afrontar els reptes que comporten els grans canvis d’una disrupció social en curs, i especialment per donar suport a les noves generacions en les empreses.
Avui dia el management ha d’aportar raons als empleats perquè vulguin emprendre de forma conjunta, com una tribu unida pel mateix propòsit i alimentada pels mateixos principis d’eficiència i cooperació. Això s’ha de fer en un ambient pacífic pel fet d’estar les relacions regulades. En conseqüència, el centre de gravetat de les missions del gerent s’ha desplaçat i l’empresa ja no espera d’ell que controli el rendiment individual sinó la regulació de les relacions entre els seus empleats per crear les millors condicions de benestar en el treball, condició sine qua non del rendiment col·lectiu