Defensor a ultrança d’un model de banca compromesa amb les persones i el planeta durant més de 30 anys, Peter Blom creu que fent un bon ús dels diners és possible canviar el món. Ens ho explica en aquesta entrevista on ens revela com es gestiona la cara més humana de les finances.
Text: Emma Bouisset
Fotos: Triodos Bank
“Un banc no és un negoci ordinari”
Des de la seva creació, Triodos Bank sempre ha defensat que el benefici no és la seva prioritat i que el que desitgen és aconseguir un “impacte real i canviar el món a través dels diners, un canvi que s’aconsegueix amb la gent”. Vostè, que porta 20 anys al capdavant de la institució com a CEO, segueix considerant que això és possible? És a dir, un banc pot operar seguint aquests principis?
Així és. I la prova la trobem en el fet que al llarg d’aquests anys hem aconseguit un bon creixement. Créixer, per a nosaltres, significa impactar en o finançar un nombre cada vegada més gran d’empreses i institucions que treballen per la sostenibilitat. Així que crec que és absolutament possible. De fet, al meu parer, concentrar-se únicament en la obtenció de beneficis a curt termini és un perill. El benefici és un resultat, no una condició prèvia. Ara bé, això no vol dir que no sigui important que un banc obtingui guanys o no. Aconseguir un benefici el més estable possible ha de ser part de la proposició del banc, ja que el benefici és important, però ha de ser una condició en la qual es treballi, no l’objectiu principal.
Els números, efectivament, li donen la raó. En poc menys de quatre anys Triodos Bank ha doblat pràcticament el nombre de comptes i dipòsits de clients que gestiona (passant, respectivament, de 454.927 i 4.594, el 2012, a 759.738 i 8.025, el 2016). Quins factors creu que expliquen l’interès creixent dels ciutadans per aquest nou model de banca sostenible?
Crec que des de la crisi tots ens hem adonat que ser part d’un sistema financer és una cosa molt vulnerable. A més, els bancs hi tenen un paper crític, i si no estan ben organitzats també es tornen vulnerables. Així que s’ha produït una major conscienciació sobre com s’organitza l’economia i del fet que hem de abordar-la des d’una perspectiva molt més conscient, cosa que quadra perfectament amb la nostra postura.
També les entitats convencionals semblen haver pres bona nota del sentiment dels ciutadans i, avui dia, assistim a un acostament d’aquestes entitats al seu model de negoci amb campanyes en què apel·len a l’empatia i al diàleg amb els seus clients. Com valora vostè aquesta tendència? Creu que estem assistint, realment, al naixement d’un tipus de finances més humanes?
Esperem que aquest sigui el cas, tot i que jo encara no n’estic del tot segur. El que sí que veig és que hi ha una generació de joves banquers d’altres institucions que també sostenen que la banca ha de ser alguna cosa més que juntes directives generant diners amb diners. Així doncs, crec que és una tendència molt positiva. No obstant això, també és evident que moltes de les accions per una economia verda i sostenible que realitzen aquests bancs es publiciten mitjançant grans campanyes de màrqueting, i el que seria realment interessant de veure, també, no només és aquest 1% del que fan ” en verd “, sinó aquest 99% que encara no és sostenible i sobre el qual tenen una responsabilitat. Per a ells s’obre, doncs, un veritable període de transició, i crec que hauríem i haurien de ser molt honestos al respecte. I encara que entenc que aquest canvi (que ha de succeir en els pròxims cinc a 10 anys) no pot fer-se de la nit al dia, crec que han de prendre-s’ho molt, molt seriosament.
“Des de la crisi tots ens hem adonat que ser part d’un sistema financer és una cosa molt vulnerable.”
Defensar, pràcticament en solitari i contra corrent, un model de banca sostenible durant 20 anys no deu haver estat fàcil. Com es lidera aquest tipus d’institució? Amb quins arguments i incentius motiva el seu equip?
Nosaltres mai no hem pagat primes. Aquesta és una cosa que financerament mai no s’ha debatut. Els qui treballen a Triodos Bank ho fan perquè els agrada el significat del seu treball, el significat per a la societat, ja que és un treball significatiu. I això no passa només a Triodos Bank. Les generacions més joves prefereixen treballar en ocupacions que siguin significatives, no només en treballs ben remunerats. En aquest sentit, Triodos Bank ha jugat amb avantatge aquests últims 10-20 anys, i crec que en el futur encara ho farà més, ja que oferim una ocupació que contribueix a la societat de manera sostenible. I no només des d’un punt de vista ecològic o orientat a les persones, sinó sostenible també des del punt de vista financer. Oferim, als nostres treballadors, la possibilitat de fer allò que realment volen fer. I això marca la gran diferència.
Comptar amb una estructura directiva relativament senzilla és, potser, un dels punts forts de Triodos Bank?
Bé, més aviat diria que una de les nostres fortaleses és que disposem d’una base de valors molt coherent i sòlida. Com a banc europeu que som, treballar en un entorn internacional és complicat: som una Europa i diverses nacionalitats alhora. Així que compartir uns mateixos valors ens és de gran ajuda.
D’altra banda, segur que en més d’una ocasió ha hagut de prendre decisions difícils. Quines en destacaria? Tornaria a prendre-les?
Efectivament, he hagut de prendre moltes decisions difícils. Però crec que les que suposen un major desafiament són aquelles relacionades amb les persones. Per formar part de Triodos Bank cal ser un bon professional de banca i, alhora, estar perfectament alineat amb els nostres valors; això és crucial i, també, una cosa relativament nova. Hi ha banquers molt professionals que no entenen els nostres valors. I a l’inrevés: persones completament entusiasmades amb els valors, però que no arriben a convertir-se en veritables banquers. I, encara que no és fàcil perquè les seves intencions són molt positives, has de convidar-les a marxar perquè no poden treballar a Triodos Bank. Al meu entendre, aquesta és una de les decisions més difícils, però cal prendre-la.
Creu que la pèrdua de connexió dels diners amb l’economia real és el major risc al qual s’enfronta avui dia la nostra societat?
Jo no ho expressaria així. Crec que el major risc actual és el canvi climàtic i, en aquest sentit, sobretot les seves conseqüències pel que fa a les persones. I crec que els banquers sempre s’han distanciat d’aquest assumpte. S’han assegut darrere de les seves pantalles a observar l’evolució del mercat. Ara, però, és molt important que el món financer faci un pas endavant per crear una economia real sòlida per a les pròximes dècades tenint en compte el desafiament majúscul que per a la nostra societat suposa el canvi climàtic i la reducció de la biodiversitat. I és que la indústria financera pot ajudar realment a canviar l’economia. Els bancs poden ajudar mitjançant l’assignació de diners en la direcció correcta que permeti de pagar la transició cap a una societat més sostenible. Perquè si la indústria financera no ho fa, crec que realment posarem en perill el futur del planeta i, també, el futur de les persones. Hi tenim una gran responsabilitat.
“Sense confiança la banca és gairebé impossible, és clar, però el valor més important per a un banquer ha de ser la vocació de servei per ajudar a les persones a emprendre i desenvolupar-se de manera sostenible.”
La confiança és el valor més important en banca?
Jo diria que la confiança és un resultat. Sense confiança la banca és gairebé impossible, és clar, però el valor més important per a un banquer ha de ser la vocació de servei per ajudar les persones a emprendre i desenvolupar-se de forma sostenible. I el resultat, si fas això en conseqüència, al 100% i amb total transparència, és la confiança. En el cas de Triodos Bank, jo diria que els nostres gairebé 700.000 clients confien en nosaltres perquè veuen que fem el que diem i realment hi creiem; no és només una qüestió de màrqueting.
Vostès afirmen que “de les crisis, en podem aprendre”. Quines lliçons n’han tret, d’aquesta última?
Bé, com hem comentat abans, crec que tots hem après que els bancs han de ser monitoritzats, transparents i tenir un propòsit real més enllà de, simplement, guanyar diners. I és que, avui dia, és molt important que els bancs expressin amb les seves pròpies paraules com volen contribuir al desenvolupament de la societat. De la crisi, doncs, crec que n’hem après que un banc no és un negoci ordinari. Un banc es troba entre allò públic i allò privat: si les coses van malament, no desapareixen, els governs els socorren, ja que són d’interès públic. Però tampoc volem que tots els bancs es converteixin en bancs estatitzats. El que sí que volem és que estiguin a prop de l’economia real, de les necessitats dels emprenedors. Així doncs, hi ha un paper intermedi per als bancs, i crec que tots ens hem tornat molt més conscients que existeix i hem après molt millor el que significa. I significa una millor capitalització. Significa ser més transparent. I això vol dir, també, més regulació. Encara que, de vegades, crec que la regulació es veu com la resposta a tot, i jo tinc els meus dubtes sobre si és realment així. Crec que és molt més important que equilibrem més regulació amb més propòsit. Els bancs han de ser molt més explícits sobre quin tipus de paper volen exercir en la societat, i després podrem lluitar amb el nivell actual de regulació, perquè, al final, la regulació és només una forma de contracte.
A Triodos Bank, i cito les seves paraules, “creiem en un enfocament real a llarg termini”. Doncs bé, podria dir-me quines són les seves perspectives de futur per als propers cinc a 10 anys?
Crec que Triodos Bank serà un moviment encara més gran. Avui som 700.000 persones i la xifra dels qui ens coneixen, a més dels nostres clients, creix any rere any. Així que crec que en cinc o 10 anys el moviment creixerà. El que vull dir amb això és que som molt propers: ajudem les persones a administrar els seus diners de maneres més cauteloses. Avui, sobretot, a través d’inversions, pagaments, estalvis i préstecs. I crec que en el futur farem més activitats, potser pensions. Aquestes són les meves perspectives de futur: una relació cada vegada més propera i intensa amb els nostres stakeholders i amb els nostres clients.
I, vostè, personalment, on es veu d’aquí a 10 anys?
Tinc 61 anys, així que no apostaria res que segueixi com a CEO de Triodos Bank d’aquí a 10 anys. Crec que hi ha una nova generació fantàstica que realment podrà liderar el banc aleshores. I, de fet, suposo que d’alguna manera això ja està passant. Però la banca sostenible, la banca basada en valors, és la meva vida, així que, encara que en menor mesura, hi seguiré vinculat, per la qual cosa no s’ha d’amoïnar per això.
Una carrera a favor de la sostenibilitatL’holandès Peter Blom (1956) va començar a treballar a Triodos Bank l’any de la seva fundació, el 1980, i el 1989 va entrar a formar part de la seva Junta Directiva per a, ja el 1997, agafar les regnes com a CEO d’aquesta institució bancària europea la missió de la qual és aconseguir un canvi positiu a través dels diners. I és que a Triodos Bank aposten per una forma de banca més humana i transparent en la qual el benefici social sigui tan part de la presa de decisions com ho són el risc i el rendiment més tradicionals. Blom, a més, també és president del Consell Directiu de la Global Alliance for Banking on Values, membre de la Junta Directiva de l’Associació Bancària Holandesa i copresident del Consell del Sustainable Finance Lab. Així mateix, l’agost del 2017 va ser nomenat nou membre del Comitè central de Planificació de l’Oficina d’Anàlisi de Política Econòmica dels Països Baixos (CPB).
