Les decisions de la cadena de subministrament es classifiquen en tres nivells que els seus gerents haurien de considerar com un enfocament de previsió de demanda dinàmica en dissenyar una xarxa de Supply Chain.
MEHDI AMIRI-AREF. Professor de Supply Chain Management de Kedge Business School.
Les decisions operatives de la cadena de subministrament (Supply Chain, SC, en les seves sigles en anglès), a la base de la piràmide de decisió, es realitzen de forma diària o setmanal. A la meitat de la piràmide, els gerents d’SC adopten les decisions de planificació, com, per exemple, la política d’inventaris i l’organització del flux de xarxa, en un horitzó de períodes múltiples (mensual, trimestral o anual). No obstant això, al cim d’aquesta piràmide, les decisions estratègiques de disseny a llarg termini (com ara, aquelles relacionades amb la ubicació de les instal·lacions i l’assignació dels clients) es prenen per a tot el període a la xarxa SC.
En la nostra investigació recent, hem desenvolupat un model d’optimització per a dissenyar una xarxa de cadena de subministrament on la demanda del mercat fluctua amb el temps. També hem analitzat l’impacte de l’optimització d’inventari en un disseny de xarxa SC de diversos nivells. A continuació, s’enumeren algunes idees de gestió importants que hem extret del nostre estudi:
Primer, quan la demanda del mercat és força constant o mostra una fluctuació menor, es pot adoptar una política d’inventari similar als mateixos centres de distribució; per contra, quan la demanda del mercat mostra algunes variacions significatives o segueix un patró estacional, s’ha d’implementar una política d’inventari específica a cadascun per tal d’evitar l’excés d’existències o l’esgotament dels articles.
En aquest sentit, els resultats del nostre model indiquen que, quan la demanda és constant o mostra menys variacions al llarg del temps, proveir-se amb menys proveïdors és profitós; per contra, es recomana el proveïment de múltiples proveïdors quan la demanda mostra algunes variacions altes o segueix una tendència estacional.
I, si els costos d’inventari són alts, els centres de distribució descentralitzats i el proveïment múltiple poden ser una bona estratègia per a mantenir baixos nivells d’inventari, si bé més fluxos de producte en trànsit poden elevar lleugerament els costos totals de transport. Quan els costos d’inventari són baixos, la centralització d’inventari i el proveïment únic són enfocaments adequats.
La política d’inventaris ha d’estar ben definida a nivell estratègic utilitzant tècniques de previsió de la demanda per capturar la quota de mercat màxima i reduir el risc d’insatisfacció del client.
