23Des dels inicis del mandat de la Comissió Europea liderada per Jean-Claude Juncker, les interconnexions elèctriques i de gas es van convertir en una de les prioritats polítiques de la institució. El 2014, quan es va presentar el Pla Juncker, el Govern espanyol se’n va felicitar, perquè considerava que el nou instrument financer ajudaria a posar fi a l’aïllament de la península Ibèrica. Quatre anys més tard, però, la interconnexió energètica segueix sent una assignatura pendent.
Text: Esther Herrera
A Espanya i Portugal, com sol ser habitual en els països perifèrics, se’ls considera com a ‘illes energètiques’. És a dir, regions mal connectades a escala energètica i gasística amb la resta del continent. Això provoca, per exemple, disparitats en els preus de la llum o del gas, ja que són molt més cars que en d’altres països europeus a causa de la manca de competència. Així, des de fa uns anys, Brussel·les vol que cada estat tingui connexió amb tres països diferents per evitar que depenguin d’un de sol i, d’aquesta manera, abaratir els preus de l’energia. Segons les últimes dades de l’Oficina Europea d’Estadística (Eurostat), Espanya és el cinquè país amb el preu de l’electricitat més cara de la UE davant les dificultats d’interconnectar-se.
França: el pal a la roda
Històricament, Espanya i Portugal sempre han lluitat per acabar amb l’aïllament, però han topat amb reticències per part de França, principal comprador del gas d’Algèria (seguit d’Espanya) i que sempre ha temut que connectar-se millor amb la Península provocaria més diversificació del gas; també per la gran importància a França de l’energia nuclear, que mai no ha considerat prioritari d’augmentar les connexions amb Espanya. Amb tot, en els últims anys, l’Executiu francès s’ha compromès molt més a acabar amb l’aïllament. “No hi haurà problemes”, es mostra esperançada una font propera a les negociacions. Aquest acostament primer es va materialitzar amb una signatura, el 2015, coneguda com a Declaració de Madrid, on Portugal, França i Espanya van prometre connectar-se a partir del 2020. També va ser un dels temes tractats en l’última reunió entre el president francès, Emmanuel Macron, i el nou president espanyol, Pedro Sánchez, en què ambdós es van comprometre a aconseguir les interconnexions. Espanya ha d’arribar al 10% d’interconnexió el 2020, com a part del compromís de la Unió Europea; ara es troba al voltant del 4%, segons les informacions disponibles del Govern espanyol, una ràtio molt llunyana a les de Luxemburg (245%) o Eslovàquia (61%).
Fins al 2014, posar fi a l’aïllament energètic de la Península no havia estat una prioritat europea, però les tensions amb Rússia, la invasió de Crimea i la guerra a l’est d’Ucraïna van portar a la UE a un bany de realitat: la cerca de noves formes d’abastiment de gas s’havien postergat massa. La majoria de països europeus depenen del gas de Moscou, però no Espanya. Si trontollen les relacions amb Rússia, també ho fa l’abastiment de gas. Llavors va ser quan la Unió Europea va començar a canviar les seves prioritats. A més, des de l’Executiu, admeten que tant Espanya com Portugal tenen un valor afegit: i és el gran ús de les energies renovables. Portugal genera un 25% de la seva energia a través de les renovables i Espanya, al voltant d’un 17%. Brussel·les lamenta que, en els moments de màxima producció, quan aquesta energia es podria enviar cap a la resta d’Europa, davant la manca de connexions encara es perdi.
El Midcat, pel 2021?
Com a part de la nova estratègia europea, el 2015, la Comissió Europea va incloure el Midcat, el gasoducte que ha de connectar França i Espanya, en la llista de Projectes d’Interès Comú que facilita l’accés de fons europeus per a la seva construcció, i que està previst que estigui llest al 2021, tot i que les previsions inicials eren al 2020. La Comissió Europea ja havia declarat d’interès el gasoducte el 2013, però només en una primera fase, que ja està construïda. Es tracta del tram que uneix Barcelona i Hostalric, 235 quilòmetres amb una inversió de 470 milions. La segona fase, inclosa dos anys més tard, és la que connecta Hostalric fins a França, amb un pressupost de 3.000 milions d’euros. Amb tot, la Comissió Europea va elaborar un informe independent en què es qüestionava la seva viabilitat econòmica; tampoc té el suport de diferents organitzacions no governamentals que alerten del greu impacte mediambiental que té el projecte.
Un altre dels projectes considerat d’interès per la Comissió i que pretén augmentar la interconnexió és el que uneix Navarra i l’Aragó a través dels Pirineus, i que l’anterior Govern espanyol va tornar a rellançar, amb un pressupost de 400 milions d’euros, també en part finançat per la UE.