El 78% dels europeus viuen en ciutats, on també s’hi genera el 85% del PIB dels Vint-i-vuit. I ara és on la Unió Europea vol centrar també la lluita contra el canvi climàtic cap a una transició energètica i cap a una economia més competitiva. La UE va aprovar recentment uns estrictes requisits per a millorar la importància de les energies renovables en una dècada. Però la presència d’una economia més verda passa necessàriament per ciutats també més sostenibles. Per això, entre els seus objectius, també vol potenciar les conegudes com Smart Cities.
Text: Esther Herrera
Aquest tipus de ciutats ofereixen serveis més eficients gràcies a les tecnologies digitals i de telecomunicacions. “Es tracta de fer un millor ús dels recursos i que hi hagi menys emissions”, expliquen des de la Comissió Europea. Significa xarxes de transport urbà intel·ligents, millorar el subministrament d’aigua d’eliminació de residus o també aplicar il·luminació més eficient dels edificis gràcies a l’energia solar o sistemes de calefacció i refrigeració menys contaminants.
Millorar les infraestructures, les tecnologies i els serveis, com el transport, d’una forma ‘intel·ligent’ pot tenir un gran impacte en “la qualitat de vida, la competitivitat i la sostenibilitat de les ciutats”, explica l’Executiu. Segons càlculs comunitaris, l’any 2020, el potencial creixement que pot tenir per a l’economia global la inversió en ciutats intel·ligents és de 1.300 bilions d’euros. Tanmateix, la fragmentació del mercat provoca que no es pugui arribar a aquest potencial, lamenten des de la institució, per això van voler donar suport a una iniciativa en què tothom qui vulgui involucrar-se en les ciutats intel·ligents ho pugui fer, sense haver de dependre de les excessives restriccions dels pressupostos dels països.
Catherine Sabbah, experta del think tank German Marshall Fund, considera positiu que hi hagi projectes que estiguin connectats amb el sector privat, però “el més rellevant i natural hauria de ser la implicació del sector públic, i especialment de les universitats”
Una aliança que suma
Així, el 2012, l’Executiu comunitari va donar suport a la creació de l’Aliança Europea per a la Innovació de les Ciutats Intel·ligents i les Comunitats (EIP-SCC, en les seves sigles en anglès), perquè les ciutats compleixin amb els coneguts com a objectius 2020: reducció del 20% d’emissions de CO2, increment d’un 20% d’energia elèctrica renovable i un augment del 20% del transport públic sostenible en les ciutats. Totes les ciutats que vulguin formar part del projecte es reuneixen en aquesta aliança, en què hi participen empreses del sector, indústria, empreses de recerca i entitats que poden oferir finançament, com el Banc Europeu d’Inversió (BEI), la Comissió Europea, bancs comercials o institucions nacionals de finançament. L’última trobada va ser el passat juny a Sofia (Bulgària) on es van reunir per compartir bones pràctiques o idees sobre com continuar desenvolupant les ciutats intel·ligents. Actualment, l’Aliança compta amb 6.000 membres de 31 països diferents (tots els de la UE, i també Albània, Turquia i Bòsnia-Hercegovina). Entre els últims projectes aprovats, per exemple, es troba la creació d’estacions per carregar els cotxes elèctrics a la ciutat de Barcelona, amb un pressupost d’un milió d’euros. Els projectes que s’aproven poden ser amb fons públics i/o privats, segones les necessitats de cada ciutat.
Catherine Sabbah, experta del think tank German Marshall Fund, considera positiu que hi hagi projectes que estiguin connectats amb el sector privat, però “el més rellevant i natural hauria de ser la implicació del sector públic, i especialment de les universitats”, defensa. Segons Sabbah, les universitats permeten “ajudar el sector públic a utilitzar la tecnologia, i no només sota una òptica de lògica comercial, i això permet que la tecnologia intel·ligent sigui en benefici dels ciutadans”. Alhora, també considera que s’ha de fer una diferència: “Sembla que totes les ciutats són intel·ligents perquè inclouen disseny o utilitzen intel·ligència artificial”, explica Sabbah. Segons l’experta, les ciutats han de ser considerades “intel·ligents” quan “s’hi produeixi una veritable transformació gràcies a tots els serveis”.
Un dels majors riscos que afecten el desenvolupament de les Smart Cities, és que “tenen pocs incentius” a l’hora d’aplicar les noves tecnologies, ja que “han d’assumir les pèrdues” en cas d’un fracàs. (Joshua New, expert del think tank Center for Data Innovation)
Riscos
Per la seva banda, Joshua New, expert del think tank Center for Data Innovation, alerta que un dels majors riscos que afecten el desenvolupament de les Smart Cities, és que “tenen pocs incentius” a l’hora d’aplicar les noves tecnologies, ja que “han d’assumir les pèrdues” en cas d’un fracàs, per això creu que és necessari que s’inverteixi més en R+D. Però també recorda els èxits que dona la ciutat, i posa com a exemple el cas de Santander, que “ha estat capaç de reduir un 25% els costos de la llum, implementant semàfors que s’apaguen quan detecten que no hi ha cap cotxe”. I recorda que “els governs nacionals han de reconèixer que les ciutats no poden actuar soles en la transició cap a ciutats intel·ligents”. Per això, creu que “les lleis nacionals que complementin iniciatives municipals podrien ajudar en el lideratge pel desenvolupament de ciutats intel·ligents”, argumenta.
