Les famílies empresàries representen el 57% del PIB (IE, 2015). Per tal de maximitzar la seva vocació de continuïtat han d’efectuar un pla estratègic on defineixin a on i per què hi volen arribar. I on es prevegi la solució als principals reptes que hauran de superar.
JORGE TARRAGONA. Coach de famílies empresàries. Advocat. Professor d’EF d’UVIC-UCC.
Les empreses familiars miren a llarg termini, són ràpides i compromeses. Els propietaris professionals i responsables es caracteritzen per la planificació. Els reptes als quals haurà de fer front la família empresària són previsibles: professionalització, relleu, creixement i resolució de conflictes.
El Pla Estratègic de la Família Empresària, també conegut com a protocol, ha de ser adequat a les dimensions respectives de l’empresa i de la família. La seva elaboració requereix tanta o més atenció que en el cas del pla de l’empresa, ja que hi estan involucrats sentiments. És més important, per tant, el procés d’elaboració que el document en si. L’ha d’elaborar la família mitjançant un diàleg sincer, que generi compromís i unitat. Els externs poden aportar metodologia, però les decisions han de ser compartides per la família empresària. Decisions respecte de les relacions entre la família i l’empresa, pel que fa a propietat, govern i gestió. I ha de preveure escenaris i solucions; i ser un document viu.
S’inicia definint qui participa en la seva elaboració, quin és el patrimoni afecte i els temes rellevants. Ha d’acordar-s’hi un “somni compartit”; definir les estructures de govern familiar i empresarial adequades; el relleu en la propietat, govern i gestió; les limitacions a la propietat i la sortida pacífica.
Els reptes als quals s’ha d’enfrontar la família empresària són molt previsibles. Per garantir-ne al màxim la continuïtat, ha de afrontar-los amb anticipació, tranquil·litat i valentia; pensant que “el que és bo per a l’empresa, és bo per a la família”. Cada família empresària és un món, i precisa una solució a la mesura de les seves característiques concretes.
