El gener del 2019, l’actualització de previsions econòmiques per part de l’FMI insistia en la tònica de revisions a la baixa que ve dominant les anàlisis de prospectiva a inicis d’aquest any.
JOAN TUGORES QUES. Catedrático de Economía de la UB.
Com mostra el quadre, el creixement previst pel 2019 del conjunt de l’economia mundial se situa en un 3,5, diverses dècimes per sota de les xifres dels dos anys anteriors, i amb una revisió així mateix a la baixa respecte de les previsions del mateix FMI realitzades l’octubre del 2018. La desacceleració a les economies avançades combina els efectes només transitoris de les polítiques expansives dels Estats Units amb una revisió a la baixa per a la zona euro, singularment rellevant en el cas d’Alemanya, en què la xifra es redueix en sis dècimes en comparació a les expectatives presentades el passat octubre, amb recels així mateix en el cas d’Itàlia. Per al conjunt de les economies emergents i en desenvolupament, la lleugera correcció a la baixa pel 2019 s’estima transitòria, encara que això es fonamenti en la hipòtesi que el pitjor per a Argentina i Turquia es vagi superant… així com en el fet que les xifres de la Xina – reconegudes com les pitjors en dècades- es mantinguin en una desacceleració “ordenada”. El paper compensador d’altres regions amb tendència a l’alça mereix ser destacat, incloent les de l’Índia, el conjunt d’Amèrica Llatina i l’Àfrica.
Els factors d’incerteses i riscos es mantenen: friccions comercials, eventuals fragilitats financeres, conflictes geoestratègics i els impactes dels problemes socials amb possibles plasmacions en resultats electorals. I els dubtes sobre el format que finalment adopti, en el seu cas, el Brèxit, és clar. I les crides de l’FMI per trobar solucions coordinades, en lloc de seguir incorrent en temptacions unilateralistes, segueixen tan presents com, aparentment, escàs és el seu èxit.
