Un dividend és sempre motiu d’alegria per a un accionista. Per això, en demografia, un dividend també és una cosa que cal celebrar, i que és una cohort de persones que constitueixen una força de treball potencial que, en un moment determinat, pot fer-se efectiva millorant, d’aquesta manera, la producció de béns i serveis.
IÑAKI ORTEGA. Director de Deusto Business School.
Al llarg de la història recent han existit tres grans dividends demogràfics. El de les dones, que es va fer realitat quan es van incorporar massivament al món laboral; el dels joves en les societats en desenvolupament, que gràcies a la seva educació van ser claus per impulsar les seves economies; i el de la població emigrant, que s’ha incorporat a les societats més riques aportant mà d’obra i rejoveniment.
Ara, sense adonar-nos-en, ha arribat el dividint de la gent gran, persones entre els 55 i 75 anys, que gaudeixen de bona salut i poden seguir treballant, tot i que no sempre troben les oportunitats per a això. Els «dividends de longevitat» es van formular per primera vegada el 2006 a la revista The Scientist. Aquest nou concepte resumia els beneficis que suposen per a una societat els augments aconseguits en l’esperança de vida. En concret, «la gent es mantindrà més temps al mercat laboral, els estalvis personals augmentaran, baixarà l’absentisme i hi haurà menys pressió per al sistema de salut».
