És el cor i l’ànima del Regne Unit i, tot i disposar de més d’un detractor, mai no deixa indiferent a ningú. Entreteniment, gastronomia, cultura i, sobretot, negoci. Londres és cosmopolita i tradicional a parts iguals sense perdre en cap ocasió la identitat que la caracteritza.
Text: Berta Seijo
Aristocràtica, vintage, teatral o multicultural, la capital britànica té incomptables versions de si mateixa i, precisament, aquest és l’atractiu que els seus visitants més valoren. Londres és sinònim d’oci i diversió per als turistes inquiets, però alhora una ciutat on els negocis hi juguen un paper molt important. La prova ve de la mà del seu barri més antic, fundat pels romans l’any 46 a.C i que, tot i ser un símbol de modernitat, encara conserva les fronteres de l’Edat Mitjana. Parlem de la City, el Wall Street europeu per excel·lència on hi treballen prop de 330.000 persones de totes les nacionalitats i on, diàriament, es compren i venen productes financers per valor de quasi dos bilions de dòlars. I és que els diners són l’ànima d’aquest paradís dels brokers que aporta prop d’un 9% del PIB del Regne Unit i del qual en depenen, directa o indirectament, un milió de llocs de treball. Envoltada de gratacels i edificis que no passen desapercebuts enmig de la tradicional arquitectura anglesa, la City alberga 500 bancs d’arreu del món, entre els quals destaquen les sis germanes de la banca britànica: Barclays, Lloyds, HSBC, Santander, Nationwide i Royal Bank of Scotland.
Envoltada de gratacels i edificis que no passen desapercebuts enmig de la tradicional arquitectura anglesa, la City londinenca alberga 500 bancs d’arreu del món, entre els quals destaquen les sis germanes de la banca britànica: Barclays, Lloyds, HSBC, Santander, Nationwide i Royal Bank of Scotland
Com de la nit al dia
La jornada laboral és temps de caos a la City: gentlemen britànics amb paraigua, barret i vestits a mida es barregen amb persones de totes les cultures i estils diferents que ja formen part de l’encant de la capital. Tots caminen amb presses, acostumats a veure cada dia els alts edificis que conformen el barri: per una banda el Swiss Re -més conegut com The Gherkin’, per la seva forma de cogombre-, dissenyat per Norman Foster; per l’altra, el Shard London Bridge, obra de l’arquitecte Renzo Piano i recentment guardonat amb el títol del gratacel més alt d’Europa, amb 310 metres d’alçària i totalment recobert de vidre.
Però a boca de nit ningú no endevinaria l’agitació que durant el dia s’ha viscut als carrers de la City. Considerada una de las zones urbanes amb menor densitat nocturna del planeta, tot apunta que les vuit hores de son per als homes i dones de negocis són sagrades.
Què amaga Londres? | |
---|---|
La ciutat britànica té racons plens d’encants al seu mapa. Aquí en destaquem dos: | |
- Kensington Roof Gardens, uns jardins quasi tropicals amb flamencs roses inclosos, propietat del magnat dels negocis Richard Brason. | |
- Little Venice, un trosset de la ciutat dels canals a l’estil anglès on s’hi localitzen diverses cases flotants i que es pot trobar al Regent’s Canal, abans d’arribar al Tàmesi. |
Transbord assegurat | |
---|---|
És ben sabut que la manera més ràpida de moure’s per Londres és el metro. La capital britànica posseeix la xarxa de transport subterrani més antiga del món, en funcionament des del 1863 i amb milers de quilometres de via. Durant la seva construcció, les excavacions van donar lloc al descobriment de fòssils de lleons, elefants, mamuts i, sorprenentment, taurons. Pel que fa als mítics autobusos vermells de dos pisos -anomenats routemasters-, malgrat que l’any 2005 es va decidir suprimir la seva circulació per tal d’agilitzar el trànsit, encara són una alternativa de transport per als londinencs i turistes més nostàlgics. Com a llegat, es van deixar dues cèntriques rutes -9H i 15H- que visiten les zones més emblemàtiques de la capital. |