Sostenir les pensions en el present i futur exigeix dues qüestions prioritàries i estretament vinculades: restablir immediatament l’equilibri financer de la Seguretat Social; i derogar la Reforma de Pensions del 2013 per injustificada i lesiva.
Pepe Álvarez Suárez. Secretari general de la UGT
El desequilibri de la Seguretat Social ha estat causat per la crisi, però també per la destrucció d’ocupació, la devaluació salarial i la precarietat de l’ocupació derivades de la reforma laboral del 2012. Eliminar aquest primer factor de risc és imprescindible perquè, mentre hi sigui , la Seguretat Social no pot tenir tranquil·litat. Al menor indici de crisi, tornaran a produir-se milions d’acomiadaments i una devaluació salarial generalitzada enfonsarà els ingressos de la Seguretat Social.
És evident, com ja hem manifestat, que és imprescindible recuperar l’equilibri de la Seguretat Social, i per a això hem d’aplicar una màxima molt clara: “que la Seguretat Social cobri el que li pertoca i no pagui el que no li toca”. Les cotitzacions socials han de destinar-se a pagar les prestacions contributives. No té sentit que la Seguretat Social tingui excedent de cotitzacions en el sistema de prestacions per desocupació i que, amb això, l’Estat estigui indegudament pagant els subsidis assistencials i les polítiques actives d’ocupació, mentre que les cotitzacions no arriben en el sistema de pensions. Menys falsos crèdits a la Seguretat Social que la deixen injustificadament endeutada, mentre es fan servir els diners de les cotitzacions per pagar despeses de l’Estat. La quantitat que cada any hauria de quedar-se a les arques de la Seguretat Social supera els 8.700 milions, una xifra que no ens podem permetre.
És l’Estat (i no els pensionistes) qui ha de pagar el sosteniment de l’Administració de la Seguretat Social. Les cotitzacions han de ser per pagar prestacions
A més, és l’Estat (i no els pensionistes) qui ha de pagar el sosteniment de l’Administració de la Seguretat Social. Les cotitzacions han de ser per a pagar prestacions. Les despeses de personal i funcionament de la Seguretat Social han de ser a càrrec de l’Estat (com a tots els ministeris). Suposa una quantitat de 4.000 milions d’euros l’any.
I les polítiques de subvencions a la contractació no han de ser pagades per les cotitzacions perquè són responsabilitat de l’Estat i suposen més de 2.000 milions anuals.
Finalment, les subvencions decidides per l’Estat en la cotització o les prestacions per a determinats grups i col·lectius han de ser també pagades per l’Estat. No amb cotitzacions quan es diu que aquestes no són suficients i que cal retallar les pensions. Suposen 1.000 milions l’any.
En conjunt són (segons l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, AIREF) 16.500 milions d’euros. El dèficit de la Seguretat Social hauria desaparegut si els comptes es fessin bé. Si cada un paga el que li correspon i cada part ingressa el que té dret.
I falta una última mesura per assegurar encara més l’equilibri de la Seguretat Social: elevar els topalls de cotització perquè les empreses no paguin menys pels que més guanyen. Que es faci amb un termini, progressivament, però que es faci.
Derogar la reforma del PP
La reforma de pensions del 2013 es va fer per retallar de forma gradual i creixent les pensions. Com un mitjà perquè, a mesura que augmenti el nombre de pensionistes, com a conseqüència de la jubilació entre el 2025 i el 2045 de la generació del baby boom, es retallessin proporcionalment totes les pensions.
Les dues vies per fer-ho són mitjançant l’Índex de Revaloració de les Pensions (IRP), perquè les pensions no pugin més que el 0,25% cada any (i que en 20 anys de vida del pensionista la seva pensió real caigués entre el 30 i el 40%). I mitjançant el Factor de Sostenibilitat (FS), que és un coeficient que redueix la pensió dels nous pensionistes en proporció a l’augment progressiu de l’esperança de vida, un factor increïblement inequitatiu i injust. Els menys afavorits, l’esperança de vida dels quals és menor, veurien retallada la seva pensió més del que els correspondria, en tant que els més afavorits resultarien beneficiats a costa dels anteriors.
Aquest és el plantejament regressiu i antisocial de la reforma del 2013 i, per aquesta raó, des de la UGT venim defensant la necessitat de derogar-lo, per innecessari i injust. Segons els càlculs de l’AIREF, comptant amb l’increment del nombre de pensionistes i garantint el poder adquisitiu (IPC en lloc de l’IRP), el nostre nivell de despesa futura en pensions seria, en relació al PIB, inferior al d’11 països de la UE .
Crec, sincerament, que les raons explicades, així com tot el que els pensionistes i les pensionistes han viscut els últims anys (i segueixen vivint moltes famílies), són arguments més que suficients perquè el Govern, d’urgència, faci una reforma a favor dels pensionistes presents i futurs.
