Els impagaments s’han convertit en un greu problema per als negocis i han arruïnat centenars de milers d’empreses. Les que sobreviuen pateixen elevats costos financers i pèrdues econòmiques causats per la morositat dels seus clients.
PERE BRACHFIELD. Soci-director de Brachfield Credit & Risk Consultants.
Com actuar en la pràctica davant d’un impagament? Aquesta és la pregunta crucial del cobrament de deutes dineraris. L’èxit del recobrament resideix en la capacitat del creditor per analitzar la situació, negociar un acord de pagaments realista i raonable, trobar arguments per convèncer el deutor i utilitzar els instruments més adequats en cada fase de gestió.
A més, el recobrament d’impagats no pot ser una funció basada en la improvisació, sinó que requereix una sistematització, metodologia i procediments ben definits, així com uns coneixements i habilitats determinades.
Quan el responsable del recobrament d’impagats es troba davant d’un client que està passant per una situació de falta de liquiditat transitòria, el seu objectiu serà cobrar, però, si és possible, mantenint la relació comercial. En canvi, si es tracta d’un morós contumaç, ha d’iniciar accions judicials per aconseguir la recuperació de l’impagat.
Al mateix temps, és molt important la fase del recobrament amistós, de manera que el creditor ha de convèncer el deutor perquè pagui voluntàriament. El cobrament d’un impagament no és tasca fàcil avui en dia; en moltes ocasions serà necessari reclamar el deute a través de cartes, correus electrònics, SMS; a més, caldrà contactar telefònicament amb el deutor i, potser, visitar-lo personalment.
Així mateix, un cop aconseguit l’acord de pagaments cal documentar-lo, ja que, com diu el refrany, les paraules se les endú el vent, i cal plasmar l’acord en un document que protegeixi els interessos del creditor.
