El títol escollit per l’FMI per a l’actualització de les seves previsions al gener de 2020 és la pregunta “estabilització tènue, recuperació lenta?”, on combina dos substantius optimistes (especialment a la vista de les referències a “desacceleració sincronitzada que havien presidit les anàlisis formulades a la tardor de 2019) amb dos qualificatius de prudència, amb apel·lacions als riscos que es troben lluny d’haver-se dissipat.
JUAN TUGORES QUES. Catedràtic d’Economia de la UB.
És cert que, com mostra la Taula, les projeccions de l’FMI situen l’any passat com l’exercici amb el mínim creixement mundial, amb previsions per al 2020 i el 2021 que altra vegada se situen per sobre del 3%. Però per al conjunt de les economies avançades s’apunta al manteniment d’un cert alentiment, especialment als Estats Units (tot i que els anys electorals sempre donen sorpreses) i millors perspectives per a una Alemanya que va vorejar la recessió al 2019… a l’espera que la guerra comercial de l’Administració Trump no desplaci el seu front des de la Xina cap a la Unió Europea.
Les economies emergents, en el seu conjunt, tornen a augmentar la seva distància en taxes de creixement respecte les avançades. La Xina continua en la desacceleració, però la “treva comercial” recent signada amb Estats Units, tot i ser percebuda com a fràgil, suavitza aquesta tendència a la baixa, al contrari del que succeeix per a l’Índia que haurà d’esperar al 2021 per tornar a créixer més que la Xina. I les millors previsions per a Amèrica Llatina i Àfrica es veuen, així mateix, amb especial prudència.
Com resumeix l’economista-cap de l’FMI, Gita Gopinath, “si bé hi ha indicis d’estabilització, les perspectives mundials segueixen sent dèbils i no es distingeix un senyal que apunti clarament a un punt d’inflexió”.
