Quan s’hagi tancat l’acord entre els Estats Units i la Unió Europea anomenat Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió (coneguda per les sigles en anglès, TTIP) es crearà la zona de lliure comerç més gran del món, que representarà gairebé la meitat de la producció econòmica mundial. De moment, però, Washington i Brussel.les, que negocien des de fa gairebé dos anys aquest tractat, semblen no aconseguir desencallar-lo. Tot i la perspectiva de generar un llaminer creixement econòmic anual equivalent a mig punt del PIB europeu -imprescindible enmig d’una crisi que Europa no aconsegueix deixar enrere-, el TTIP ha topat amb una forta oposició entre la ciutadania europea. La por que la permissiva legislació nord-americana faci revisar a la baixa els estàndards europeus, permetent l’entrada d’aliments transgènics al mercat comunitari; el secretisme amb què es duen a terme les negociacions; i la pèrdua de confiança en els socis nord-americans arran dels episodis d’espionatge massiu són algunes de les principals crítiques a l’acord. La combativa Cecilia Malmström (Estocolm, 1968) és la comissària europea de Comerç i el TTIP el principal dossier del càrrec que ocupa. Hi parlem.
Text: Raquel Correa. Brussel·les
Fotos: Comissió Europea
Les negociacions del TTIP han estat fortament criticades per ser poc transparents. Tenint en compte que certa confidencialitat és necessària, com s’ho farà per assolir el màxim nivell de transparència i que la ciutadania no senti que les negociacions s’estan duent a terme a la seva esquena?
Em sembla fantàstic que hi hagi un debat públic tan vibrant al voltant d’un acord comercial. Però encara hi ha un munt d’idees errònies i mites respecte del que volem aconseguir. Sí que crec que un impuls a la transparència ens ajudaria a explicar el que volem aconseguir d’aquest acord comercial i a desmitificar-lo. Per això, a principis de gener, hem fet públics el primer conjunt de textos legals que hem presentat a les negociacions. Són una mostra del que a la Comissió li agradaria veure en determinades parts de l’acord. És la primera vegada a la història que fem públiques propostes legals específiques mentre estem negociant un acord comercial bilateral. També hem fet públics molts textos explicatius en un llenguatge no tan tècnic i allunyat de l’argot legal. I estem treballant amb el Parlament Europeu, per tal que tots els diputats tinguin accés a més documentació del TTIP. És tremendament important que tothom pugui veure el que proposem en aquest acord comercial -i el que no proposem-. Així que sí: hem d’explicar-nos per substanciar el debat.
“Mai no negociarem amb els Estats Units un acord que rebaixi els estàndards europeus.”
Un dels punts que més preocupa la ciutadania europea són els termes de l’acord pel que fa a la legislació alimentària nord-americana, molt més permissiva que l’europea: els organismes genèticament modificats, els productes clonats i la carn hormonada estan prohibits per Brussel·les però són acceptats a Washington. El TTIP rebaixarà els elevats estàndards europeus en matèria de seguretat alimentària?
Mai no negociarem un acord que rebaixi els nostres estrictes estàndards de seguretat alimentària, de salut o de protecció del medi ambient. Ni que limiti la llibertat dels governs per dur a terme serveis públics com la sanitat o l’educació tal com ho desitgin. Ni que permeti que entrin al mercat europeu productes que avui no s’hi poden vendre. Res d’això no canviarà amb el TTIP. Sigui quin sigui l’acord a què arribem, els reguladors continuaran sent independents i basant les seves decisions en el principi de precaució: que res no serà comercialitzat fins que la seva seguretat estigui fora de tot dubte. Això significa que no hi haurà cap canvi en la manera com la UE pren decisions en relació als aliments transgènics, les hormones de creixement o l’ús d’antibiòtics als aliments. Cap canvi.
Segons dades de la Comissió Europea, més del 99% de les empreses europees són pimes. Com trauran profit del TTIP?
Aquestes empreses -que, a la UE, proporcionen dues terceres parts dels llocs de treball del sector privat- es veuen desproporcionadament afectades per les barreres comercials, ja que tenen menys recursos humans i financers. El simple fet d’aconseguir informació sobre els requisits reglamentaris ja implica un repte enorme. Així que desfer-se de les barreres innecessàries serà molt beneficiós per a les pimes. De fet, el TTIP serà el primer acord comercial de la UE que tindrà un capítol específic dedicat a les pimes i establirà mecanismes específics per facilitar que participin en el comerç transatlàntic. A més, volem establir un comitè transatlàntic per les pimes que les ajudi a fer front a problemes específics.
“Les exportacions avui ja donen feina a uns 30 milions de persones a Europa, amb llocs de treball que tendeixen a ser més qualificats i a estar més ben remunerats. Unes polítiques comercials ben administrades generaran més oportunitats d’exportació i més llocs de treball.”
A banda del TTIP, un dels principals reptes de la Comissió liderada per Jean-Claude Juncker és crear creixement i ocupació en un continent que arrossega un 10% d’atur. Quina serà l’aportació de la seva cartera?
El comerç és la pedra angular de la prosperitat europea i un element clau per treure Europa de la crisi econòmica. Les exportacions avui ja donen feina a uns 30 milions de persones a Europa, amb llocs de treball que tendeixen a ser més qualificats i a estar més ben remunerats. Unes polítiques comercials ben administrades generaran més oportunitats d’exportació i més llocs de treball.