La quantitat de dades que generem diàriament les persones, ja sigui com a consumidors o des del sector industrial, però també des de les institucions, l’acadèmia i la investigació, ja és ingent i gairebé impossible d’imaginar per a la ment humana. S’espera que el volum de dades produïdes al món es dispari i passi dels 33 zettabytes (1 zettabyte correspon a 1.000 milions de gigabytes) del 2018 als 175 pel 2025. Tot això ha creat una indústria al seu voltant —la industria de les dades— que té com a pilar fonamental la Intel·ligència Artificial (IA), un sector estratègic i prioritari per a la Comissió Europea d’Ursula Von der Leyen, però encara secundari en una Europa que està lluny dels Estats Units o la Xina.
Texto: Júlia Manresa Nogueras
Segons un estudi d’Information Technology and Innovation Foundation amb dades del 2020 que té en compte mètriques com ara la recerca acadèmica, el desenvolupament comercial o la inversió en maquinari i programari, els Estats Units compta amb 44,6 punts sobre una escala de 100 en Intel·ligència Artificial, la Xina 32 punts i la Unió Europea només 23,3. Els investigadors consideren que els nord-americans lideren, sobretot, en l’àmbit de la inversió tant pel que fa al desenvolupament empresarial com acadèmic, mentre que la Xina s’ha posat al capdavant en el desenvolupament de superordinadors. “Els Estats Units i la Unió Europea han de prestar atenció a la Xina per respondre-hi, perquè les nacions que liderin en el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial marcaran el camí i milloraran significativament la seva competitivitat econòmica”, diu l’informe.
També un estudi dels investigadors del think tank Bruegel de l’any passat concloïa que Europa té “escassetat d’habilitats” en el sector de la IA després de comparar qüestions clau com els títols de graus relacionats amb aquest àmbit (tecnologia de la informació, ciència de dades, enginyeria de programari, robòtica…) o la capacitat d’atraure talent per a investigacions de recorregut com tesis doctorals o les universitats que millor puntuen en el sector. En la majoria de casos, Europa està lluny, també, del Regne Unit. Per exemple, el 2020, Estats Units comptava amb 58 universitats a la part alta dels rànquings en Intel·ligència Artificial, la Xina amb 16 i Europa només amb 5, fins i tot per darrere del Regne Unit, amb 6.
Els experts d’aquest think tank consideren que part del problema és que la UE destina pocs recursos econòmics al sector digital. “El pressupost de la UE, acordat pel Consell Europeu el 21 de juliol del 2020, dedica menys de 500 milions d’euros a l’enfortiment de les capacitats digitals de la UE (una reducció del 17% en comparació amb la proposta de la Comissió Europea). Repartits en set anys i 27 països, 500 milions d’euros no són prou ambiciosos; consideri que finançar una càtedra d’Intel·ligència Artificial competitiva a nivell internacional pot costar fins a cinc milions d’euros”, sentencia l’estudi.
DRETS HUMANS I PRIVADESA
Davant d’aquest escenari, la Unió s’ha posat les piles i, aquesta primavera, la Comissió ha presentat un nou full de ruta per al sector amb un “enfocament europeu”. Què significa això? Brussel·les està convençuda que Europa compta amb les bases per abordar el futur digital, però, alhora, reconeix que la Intel·ligència Artificial ve associada a reptes legals, socioeconòmics i ètics que han de ser analitzats amb extrema cautela. No només ens referim a la potencial destrucció de llocs de treball, sinó als riscos de seguretat, manipulació i privacitat de les dades i, sobretot, als usos que aquestes dades poden tenir tant en mans privades com públiques. Conscient d’aquesta disjuntiva, l’Executiu comunitari proposa aquest enfocament europeu que posi per davant el respecte als drets fonamentals, però que també reguli el sector en matèria econòmica per tal de garantir una competència justa.
“Europa necessita desenvolupar una IA fiable, que elimini perjudicis i discriminació, que estigui al servei del bé comú, alhora que garanteixi que la indústria genera prosperitat econòmica.” [Dragos Tudorache, president de la comissió especial dedicada a la Intel·ligència Artificial en l’Era Digital del Parlament Europeu]”
“Per gestionar aquests reptes i oportunitats vinculats amb la Intel·ligència Artificial, la Unió Europea ha d’actuar unida i ha de definir la seva pròpia manera basada en els valors europeus”, rebla el llibre blanc d’Intel·ligència Artificial que Brussel·les va presentar el febrer del 2020. Aquesta és, justament, una de les preocupacions principals del Parlament Europeu, que aquest mandat ha creat una comissió especial dedicada a la Intel·ligència Artificial per analitzar-ne l’impacte del creixement. “Europa necessita desenvolupar una IA fiable, que elimini perjudicis i discriminació, que estigui al servei del bé comú, alhora que garanteixi que la indústria genera prosperitat econòmica”, va afirmar el president d’aquesta comissió parlamentària, Dragos Tudorache.
El sector digital és responsable de més del 2% de les emissions d’efecte hivernacle, per això, l’abordatge de la IA ha de fer-se tenint en compte polítiques que en minimitzin l’impacte mediambiental i redueixin els residus electrònics
En concret, la petició del Parlament Europeu implica crear una regulació que protegeixi la privacitat, la transparència i els drets fonamentals, assegurant que les dades que es comparteixin de manera lliure es limitin a qüestions no personals o anònimes. “Els individus han de tenir el control absolut de les seves dades i han d’estar protegits”, diu la Cambra. Un altre aspecte contempla la creació d’espais comuns de dades i infraestructures de big data, però en l’àmbit europeu, evitant la fragmentació regional o nacional.
Tampoc no seria un enfocament europeu si no tingués en compte l’impacte mediambiental d’aquesta indústria. “El sector digital és responsable de més del 2% de les emissions d’efecte hivernacle, per això, a mesura que creix, hem de centrar-nos a minimitzar-ne l’impacte i a reduir, també, els residus electrònics”, reblen els eurodiputats. La Comissió Europea assegura que el marc jurídic sobre la IA (el primer de la història), el nou pla coordinat amb els estats membres i les noves normes sobre maquinària presentades aquesta primavera posen per davant els valors europeus i totes aquestes reclamacions de l’Eurocambra, però, al mateix temps, el sector tecnològic és cada vegada més potent a Brussel·les i centra més esforços a fer lobby per imposar els seus interessos.
