La crisi sanitària de la COVID-19 ha tingut un impacte profund en els models de treball i ha comportat que molts professionals teletreballin. Aquesta operació, nova per a molts, modifica la motivació i requereix una gestió adequada.
ARNAUD LACAN. Professor de gestió de KEDGE Business School. Titular de la Càtedra AGIPI KEDGE “Autoocupació i noves formes d’emprenedoria”.
En primer lloc, convé recordar que la motivació és una força inconscient que empeny els treballadors a participar voluntàriament en una acció o un projecte. En aquest sentit, no es pot decretar, sinó que s’ha de promoure. El gerent juga llavors aquí un paper important, ja que no pot exigir-la com un deure, sinó que ha de saber obtenir-la gràcies a l’interès de la feina, la qualitat de les relacions i les condicions laborals. Per tant, el gerent ha de tenir cura de crear les condicions necessàries per a la motivació.
La crisi que vivim ha canviat profundament el model de treball en el qual es desenvolupen el directiu i els seus col·laboradors. El teletreball (del grec tele, que significa lluny) ha canviat profundament el vincle entre el gerent i el seu equip. Necessitem repensar el centre de gravetat de l’acció gerencial per ressaltar la motivació dels empleats.
De fet, la distància i la dificultat per trobar-se tenen un fort impacte en la motivació dels membres de l’equip. La desintegració del sentit de pertinença i la pèrdua de motivació poden produir-se ràpidament si la gestió falla. Llavors, per evitar aquest parany i mantenir motivats els empleats, el gerent ha d’enfocar-se en el seu valor afegit. Primer, ha d’evitar la temptació de la vigilància en favor d’una relació de confiança. Després, ha d’anar amb compte amb la distància i animar el seu equip creant interaccions socials freqüents. Finalment, ha de deixar de controlar els mitjans per enfocar-se en els resultats, és a dir, els fruits de la feina.
En deixar de gestionar les tasques, el gerent pot gestionar les persones i mantenir així les condicions perquè sorgeixi la motivació.
