És Llicenciat en Ciències Biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, però la trajectòria laboral de Pere Navarro i Morera (Terrassa, 1959) l’ha dut lluny dels laboratoris i l’ha apropat a la gent. Ha estat alcalde de Terrassa, primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), diputat al Parlament i candidat a la presidència de la Generalitat (2017) per aquesta formació, entre d’altres càrrecs públics i privats. Després d’un any de pandèmia en què el sector industrial també s’ha hagut de reinventar, centra ara els seus esforços a consolidar els ambiciosos projectes innovadors del Consorci de la Zona Franca de Barcelona cap a l’economia 4.0, com ara el DFactory Barcelona. Vol transformar, així, el seu Polígon Industrial per fer-lo, “menys dur i més amable
Emma Bouisset Carrascal
Fotos: Consorci de la Zona Franca de Barcelona
Fa tres anys que va ser nomenat delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Quin balança en fa?
N’estic molt satisfet. M’hi vaig trobar un molt bon equip amb el qual hem tirat endavant alguns projectes que ja existien, com ara la incubadora d’impressió 3D o el DFactory Barcelona i, d’altra banda, hem incorporat novetats partint dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), quelcom que no és gaire habitual en un entorn industrial i logístic com el nostre, i que ens fan sentir molt orgullosos, com el BWAW (Barcelona Woman Acceleration Week), en col·laboració amb la Fundació Incyde de les Cambres de Comerç. A més, estem contents perquè, malgrat no haver pogut celebrar el Saló Internacional de la Logística ni el Barcelona Meeting Point —els dos salons que nosaltres organitzem—, l’octubre del 2020, en plena pandèmia, vam donar forma a una activitat totalment nova, el Barcelona New Economy Week (BNEW). Un esdeveniment (el primer que s’ha fet en aquest format) per al qual vam desenvolupar específicament una plataforma digital i que va comptar amb 11.000 inscrits de 111 països i 25.000 connexions de professionals d’altíssim nivell. El balanç va ser tan bo que ja estem treballant en la segona edició, que tindrà lloc la primera setmana d’octubre i que inclourà, a més de les cinc àrees temàtiques de l’any passat (Logistics, Digital Industry, E-commerce, Economic Zones i Real Estate), cinc de noves: Mobility, Sustainability, Talent, Science i City).
El DFactory Barcelona, que vol ser el major hub d’indústria 4.0 del sud d’Europa, és un dels projectes més ambiciosos del Consorci. En quina fase es troba?
Després d’invertir més de 20 milions d’euros en aquest projecte —una inversió per a la qual presentarem propostes als fons Next Generation EU, ja que s’hi adapta perfectament perquè proposa un canvi del sistema econòmic—, l’edifici ja existeix i ara s’està equipant per dins (la inauguració està prevista per després de l’estiu, tot i que encara no hi ha una data concreta). I allà, què hi farem? Doncs a més d’impressió 3D, que és el que estem fent també a la incubadora 3D Incubator (que en dos anys ja ha incubat fins a una seixantena d’empreses quan la previsió era incubar-ne una vintena cada any, raó per la qual l’hem hagut d’ampliar dels 600 m2 inicials a 1.000 m2), al DFactory Barcelona s’hi instal·laran empreses dedicades a la robòtica, a la intel·ligència artificial, a l’IoT, a la sensòrica… En definitiva, empreses de la Indústria 4.0. I la idea és que, entre elles, hi hagi molta innovació col·laborativa.
“Al DFactory Barcelona s’hi instal·laran empreses dedicades a la impressió 3D, a la robòtica, a la intel·ligència artificial, a l’IoT, a la sensòrica… En definitiva, empreses de la Indústria 4.0. I la idea és que, entre elles, hi hagi molta innovació col·laborativa.”
Vostè ha declarat que volen ser un “referent de la implementació dels ODS al sector industrial i empresarial”. Com aborden el repte de la transició energètica al sector? La indústria del futur serà sostenible o no serà?
Si tornem als ODS, o aconseguim que l’Agenda 2030 funcioni o no funcionarà res al planeta. Perquè el rumb que portem és un rumb d’autodestrucció. La bona notícia és que tant en el sector públic com en el privat cada vegada hi ha més consciència que això s’ha d’aconseguir. Per exemple, en un lloc com el Polígon Industrial de la Zona Franca de Barcelona, que pot semblar un lloc molt dur, hi instal·larem una hidrogenera per als autobusos moguts per hidrogen que ha comprat TMB. A més, aquesta hidrogenera també donarà servei a vehicles de gran tonatge com són els tràilers, els camions, etc.
Més exemples: estem treballant amb les empreses del Polígon per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les seves teulades així com amb el Port de Barcelona i l’empresa Ecoenergies per aprofitar l’energia que es desprèn en el procés de regasificar el gas liquat que transporten alguns vaixells, i que es pot convertir en fred o calor que podem distribuir pel conjunt del Polígon i, fins i tot, en algun espai adjacent del barri de La Marina.
A més, treballem en la implementació del cotxe i del patinet elèctrics al Polígon, en la creació de carrils bici i hem llançat una app, en col·laboració amb el RACC, per compartir cotxe.
“O aconseguim que l’Agenda 2030 funcioni o no funcionarà res al planeta. Perquè el rumb que portem és un rumb d’autodestrucció.”
També dins de la seva estratègia per implementar els ODS figura el relacionat amb la igualtat de gènere (el número 5). Quins han de ser els següents passos per assolir la participació plena i la igualtat d’oportunitats de la dona en el sector industrial a nivell local i global?
La plena igualtat real, perquè ja existeix sobre el paper però no en la realitat, perquè si bé vivim en un país on les lleis d’igualtat entre homes i dones són de les més avançades del món, quan ens fixem en la realitat de la societat, això no és així. En el nostre cas, totes les nostres activitats estan impregnades de l’ODS 5, precisament en un àmbit, l’industrial, on això fa molta falta. En el cas de la BWAW (Barcelona Woman Acceleration Week), per exemple, vam creure que havia de ser un esdeveniment mixt des del punt de vista de gènere, perquè si hem de parlar del tema de la igualtat d’oportunitats, n’hem de parlar tots els que formem part d’aquesta societat (vam ser un 70% dones i un 30% homes, aproximadament). I, d’altra banda, tampoc vam voler que aquestes fossin unes jornades de lamentacions sinó de posar en valor tot el que ja fan moltes dones en diferents espais del món econòmic i en les professions STEM.
Abans parlava del BNEW com a alternativa a les fires tradicionals que no es van poder celebrar per la pandèmia. Els salons en format digital han arribat per a quedar-se?
Jo estic convençut que les fires tradicionals tornaran i ens tornarem a aplegar, però segur que tindran un ingredient digital molt important. Seran esdeveniments híbrids que inclouran plataformes que permetran contactar no només amb les persones que hi ha presents a la fira sinó amb gent de tot el món.
El preocupa que l’ombra d’una recessió econòmica per la pandèmia dificulti encara més la incorporació del jovent al mercat de treball?
Efectivament, sabem que s’estan destruint llocs de treball de l’economia tradicional, però, també, que se’n creen de nous. En aquest sentit, tant la incubadora d’impressió 3D com el DFactory Barcelona són una oportunitat per a la gent jove, perquè hi explorem aquestes noves professions.
D’altra banda, estem desenvolupant un projecte de rehabilitació de l’emblemàtic edifici de Correus de Barcelona, juntament amb Correus i l’Ajuntament de la ciutat, molt orientat a les noves professions que tenen a veure amb el món digital. I és que, un cop acabades les obres, si bé una part de l’immoble funcionarà com una oficina d’atenció al públic, també hi haurà un centre d’innovació mitjançant Correos Lab i l’Ajuntament de Barcelona es reservarà diversos espais on connectar els joves que cerquen feina i necessiten adquirir noves competències amb les empreses que busquen nous perfils i no els troben al mercat. Serà com una mena de gresol on es fusionin els interessos dels uns amb els dels altres i d’on puguin sortir joves que hagin adquirit uns coneixements i trobin una feina que els permeti tenir uns ingressos per viure dignament.
“Sabem que s’estan destruint llocs de treball de l’economia tradicional, però, també, que se’n creen de nous. En aquest sentit, tant la incubadora d’impressió 3D com el DFactory Barcelona són una oportunitat per a la gent jove, perquè hi explorem aquestes noves professions.”
Creu que la marca Barcelona segueix sent un reclam per als negocis internacionals?
Ho és, i tenim xifres que diuen que Barcelona és una de les principals capitals del món on la gent es vol instal·lar. Però perquè això sigui possible també he de dir que Barcelona necessita una mica de pau. Necessitem consensos polítics, econòmics i socials. Necessitem compartir les eines que tenim els agents que actuem a la ciutat i treballar tots en la mateixa direcció perquè hi hagi fabricació, retenció i atracció de talent. Perquè la competència és global. Si fem tot això, jo crec que Barcelona continuarà sent una capital molt important al món, encara més del que ja ho és ara.
El 2012 va ser nomenat per la fundació britànica City Majors com un dels 98 millors alcaldes del món. Personalment, després de més de trenta anys al capdavant d’iniciatives publiques i privades, de quines fites professionals se sent més orgullós?
El que és molt important per a mi és el servei públic: saber que, allà on ets, estàs intentant donar un servei públic en el sentit més ampli del terme. I això vol dir oportunitats per a les persones. Per això, quan vaig arribar al Consorci, vaig dir-me que havia de ser una fàbrica d’oportunitats. Una fàbrica, perquè això és un entorn industrial. I d’oportunitats, perquè és en el que estem treballant. Al llarg de la meva vida, sobretot en el món municipal, el que he intentat ha estat exercir aquest servei públic: detectar les necessitats que tenien les persones i, en funció de les meves idees, aplicar els programes o projectes que poguessin donar-hi resposta.
I de quina decisió es penedeix i/o canviaria si pogués tornar enrere en el temps?
Quan un pren una decisió, sempre creu que és la més encertada, per això, a vegades, del que et penedeixes no és d’haver fet alguna cosa malament sinó d’haver deixat de fer-ne alguna altra. En general, jo soc una persona de tirar-me a totes les piscines, però sí que he pensat que podria haver forçat una mica més aquí o allà… Però, en tot cas, ja hi ha els altres per assenyalar els teus errors.
Quins aprenentatges s’endú de les seves diverses experiències professionals?
Jo crec que el mateix aprenentatge és el privilegi més gran, perquè no parem d’aprendre gràcies a totes les persones que coneixem al llarg de la nostra carrera. Persones que ens transmeten les seves ensenyances i que també ens ajuden a aprendre a acceptar la discrepància i a entendre que no tenim la veritat absoluta.
Quins són els seus plans de futur?
Consolidar la DFactory Barcelona, el 3D Incubator i aconseguir que el Polígon Industrial de la Zona Franca de Barcelona deixi de ser un polígon dur per fer-lo més amable i, si pot ser, fins i tot fer-hi activitats culturals.
