La revisió de perspectives econòmiques publicada per l’FMI a finals de juliol del 2022 incorpora a la ja tradicional referència a la incertesa el singular qualificatiu, gairebé políticament incorrecte, d’“ombrívol” per caracteritzar l’escenari de cara al tercer trimestre d’aquest any.
JUAN TUGORES QUES. Catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona.
El quadre adjunt resumeix les dades i previsions, amb una estimació pel 2022 que se situa ara al 2,2 (4 dècimes menys que a la previsió d’abril) i pel 2023 fins i tot una mica pitjor: un 2,9% (revisant a la baixa en 7 dècimes l’anterior projecció).
Els ingredients principals d’aquestes revisions a la baixa són les grans economies: les xifres per als Estats Units referides al 2022 s’empitjoren en 1,4 punts, per a la Xina, en un 1,1%, i per a Alemanya, en 9 dècimes. Aquests problemes simultanis als motors tradicionals de l’economia mundial introdueixen una dimensió nova i delicada. Tot i els problemes de la Xina, el conjunt d’economies emergents tornen a marcar un diferencial respecte del conjunt de les avançades que es revisa a l’alça, especialment pel 2023.
La combinació d’incerteses i d’impactes associats a les conseqüències directes i indirectes de la situació a Ucraïna, amb els efectes difícils d’estimar d’unes tensions inflacionistes que han conduït a canvis en les estratègies de polítiques monetàries inimaginables fa tan sols un parell d’anys, així com a problemes importants en l’economia real, incloses les dimensions energètiques i alimentàries, conformen un escenari en què apel·lar a dosis singulars d’incertesa deixa de ser un tòpic per convertir-se en una descripció crua. Així mateix, les crides a mantenir oberts nivells de cooperació supranacional encara que ara poden semblar més utòpics, són també més imprescindibles que mai.
