Les noves cotitzacions posen un pal més a les rodes de l’activitat empresarial

Les principals patronals catalanes s’han mostrat unànimement crítiques respecte als canvis en les cotitzacions socials aprovats pel Govern el passat 20 de desembre a través del Real decret llei 16/2013, una mesura que passa a integrar en les bases de cotització a la Seguretat Social retribucions en espècie que fins ara no hi figuraven, un fet que comportarà un increment dels costos laborals per a les empreses i un perjudici econòmic per als treballadors.

Emma Bouisset

L’entrada en vigor, el passat 22 de desembre, del Real decret llei 16/2013 de mesures per afavorir la contractació estable i millorar l’ocupabilitat dels treballadors perjudicarà en realitat, tal com denuncien des de les patronals catalanes, la recuperació de l’activitat de pimes i autònoms de manera directa. I és que aquesta iniciativa del Govern consensuada en ple període nadalenc i sense esmentar-ne la seva existència durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres del 20 de desembre de 2013 (la mesura es va incloure com una mera disposició final tercera dins el Reial decret llei i només es va donar a conèixer al dia següent de la seva aprovació, quan es va publicar al BOE), tindrà un impacte negatiu tant sobre la retribució neta que percebran els treballadors a partir d’ara com sobre la competitivitat de les empreses, ja que passa a integrar en les bases de cotització a la Seguretat Social percepcions en espècie que fins aleshores no hi figuraven (o que només es pagaven quan arribaven a certa quantia).
Així, la proposta, pensada, tal com ha reconegut el mateix Govern, com a mesura per pal·liar part del dèficit de la Seguretat Social tot recaptant prop de 1.000 milions d’euros extra, modifica l’article 109 de la Llei General de la Seguretat Social i inclou com a nous conceptes computables íntegrament elements que formen part de les percepcions no salarials o extrasalarials dels treballadors. A partir d’ara, doncs, les assegurances mèdiques (que només cotitzaven a partir dels 500 euros anuals) i els fons de pensions, els xecs restaurants (que fins ara només computaven quan sobrepassaven els 9 euros al dia), els plusos de transport (exempts si no sobrepassaven uns 106 euros mensuals), les participacions d’empresa i els serveis d’escola bressol, entre d’altres, cotitzaran des del primer euro.

Pimes i autònoms, els més perjudicats
En un context de minsa recuperació econòmica i amb unes perspectives de futur encara molt inestables al nostre país, els costos salarials unitaris que implicarà aquesta nova imposició, “comportaran un increment de costos per a les empreses i un perjudici econòmic per als treballadors”, segons han valorat des de la patronal Foment. I tot i que, tal com han matisat des de Pimec, l’impacte “no serà igual a cada empresa, perquè dependrà de les remuneracions en espècie que ofereix cadascuna”, a priori afectarà el gran gruix dels treballadors, ja que les noves cotitzacions “podrien afectar en major o menor mesura a totes les retribucions inferiors als 43.000 euros anuals, depenent de la composició de la seva estructura salarial”, com afirmen des de Cecot.
En qualsevol cas, el que està clar és que pimes i autònoms seran els més perjudicats per aquesta mesura, així com aquelles organitzacions que “facin servir sistemes de compensació més diversificats i també aquelles que apliquen convenis col·lectius que estableixen aquests sistemes de remuneració com a obligatoris”, han afegit des de Pimec. De moment, des de la patronal de la petita y la mitjana empresa han manifestat que el canvi en les cotitzacions podria arribar a significar “un augment de costos salarials d’un 2%”.
A més, des de Pimec recorden que a aquests canvis se li han de sumar altres que van en la mateixa línia i que afecten, de nou, al col·lectiu de pimes i autònoms, com són l’augment del 2% de la base mínima de cotització per autònoms i d’un 5% la base màxima. Un fet que no contribueix “a la competitivitat de les empreses ni, evidentment, a la generació de llocs de treball, incidint negativament en la incipient recuperació econòmica”, han subratllat des de Foment. “Els costos laborals en el nostre mercat de treball sempre s’han caracteritzat per ser dels més alts del nostre entorn”, han assenyalat des d’aquesta la patronal. I han afegit que, “en aquest sentit, les cotitzacions socials a càrrec de les empreses són de les més elevades de la Unió Europea, fet, que afecta de manera negativa a la competitivitat del nostre teixit productiu, i a l’atracció d’inversors i, també, a les exportacions i a la internacionalització de la nostra economia”.

En aquesta mateixa línia, des de Pimec han insistit a recordar que “no podem oblidar que, prèviament, el Govern ja va eliminar la cobertura del FOGASA en els acomiadaments objectius d’empreses de menys de 25 treballadors, i també va suprimir la majoria de bonificacions a la contractació”, per això, des de l’organització empresarial han volgut remarcar “que tots aquests canvis són contraris al compromís del Govern de reduir les cotitzacions socials durant el 2013 i 2014 (recollit a l’exposició de motius del Real decret llei 20/2012, de 13 de juliol)” i han advertit al Govern central en un comunicat que tots aquests augments, “i els que sembla que s’estan preparant (com la pujada de l’IVA sanitari) són del tot contraproduents per generar ocupació, ja que perjudiquen enormement la competitivitat de les pimes i els autònoms, i per tant, l’augment de la seva activitat econòmica.”

Més complexitat sense contrapartides
Cecot, per la seva banda, també ha coincidit a criticar el fet que la proposta vagi totalment “en sentit contrari als compromisos del govern per crear ocupació” i des de la patronal han exigit que si la mesura es fa per incrementar els ingressos de la Seguretat Social, “també ens haurien de dir quant, fruit de l’increment de les bases de cotització, pagarem de més en les pensions futures, ja que si no, l’argumentari no és vàlid”.
A més, segons Cecot, la proposta és tan incongruent que, en alguns casos, suposa “adoptar mesures contradictòries”. Per exemple, en els supòsits dels plans i fons de pensió, “l’augment del cost desincentivarà la seva utilització quan, justament, aquests constitueixen una alternativa i una diversificació al Sistema de la Seguretat Social entre la part pública i la privada”. En els supòsits de les assignacions assistencials com tiquets restaurants o vals de guarderia, a més, “l’exempció de cotització responia a carències en el sistema públic, tant de transports públics, en el cas de tiquets restaurants, com del sistema educatiu públic, en el cas dels vals de guarderia”. Segons l’organització empresarial, doncs, amb l’adopció de la nova mesura, el que s’està fent és penalitzar l’oferiment d’uns serveis que l’Estat ara mateix tampoc no pot cobrir.

Per a Cecot, a més, la iniciativa del RDL, fa créixer “la complexitat en la regulació, ja que ara hi ha criteris diferents entre la cotització i la tributació de totes aquestes partides salarials”, i, “de fet, es dóna un trencament de la homogeneïtat existent fins ara entre l’exempció en les cotitzacions socials i les exempcions fiscals. Una complicació més afegida a la gestió empresarial”.

Manca de diàleg
A banda de les conseqüències econòmiques que comportarà l’aplicació de les noves cotitzacions, aquest episodi ha posat de manifest, de nou, la manca de diàleg existent entre els polítics i la societat empresarial: “Vam començar l’any demanant diàleg, diàleg i més diàleg per poder dur a terme canvis”, han reclamat des de la patronal Cecot, “i és lamentable haver de dir que si des de la Cecot demanàvem diàleg és precisament per decisions com aquesta que es va aprovar el vint de desembre. El sector polític ha de posar-se al mateix pla que la ciutadania i les empreses i dialogar de tu a tu en benefici de tots”.
La Cecot també s’ha mostrat molt crítica amb les formes que ha utilitzat el Govern, ja que per aprovar aquesta mesura “va fer servir la via del reial decret llei, que no té tramitació parlamentària, en lloc d’incloure-ho a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat que en aquells moments s’estava tramitant al Parlament Espanyol. A més, tampoc no va traslladar la proposta, tenint en compte l’impacte econòmic que tindria, als agents socials i, per últim, va aprovar i publicar la decisió en dates de període nadalenc, “totalment inadequades perquè els agents poguessin tenir marge de resposta”. La mesura, per tant, obligarà les empreses a revisar els pressupostos que ja tenien tancats per a l’any 2014. Foment, per la seva banda, també ha manifestat el seu rebuig a la mesura i la seva voluntat que es retiri, ja “que no ha estat prèviament comunicada ni negociada amb els agents socials”. Una postura que també manté Pimec, que no aprova “el silenci i la poca transparència amb què s’ha posat en marxa aquesta mesura”.

Les principals patronals catalanes s’han mostrat unànimement crítiques respecte als canvis en les cotitzacions socials aprovats pel Govern el passat 20 de desembre a través del Real decret llei 16/2013, una mesura que passa a integrar en les bases de cotització a la Seguretat Social retribucions en espècie que fins ara no hi figuraven, un fet que comportarà un increment dels costos laborals per a les empreses i un perjudici econòmic per als treballadors.

Emma Bouisset

L’entrada en vigor, el passat 22 de desembre, del Real decret llei 16/2013 de mesures per afavorir la contractació estable i millorar l’ocupabilitat dels treballadors perjudicarà en realitat, tal com denuncien des de les patronals catalanes, la recuperació de l’activitat de pimes i autònoms de manera directa. I és que aquesta iniciativa del Govern consensuada en ple període nadalenc i sense esmentar-ne la seva existència durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres del 20 de desembre de 2013 (la mesura es va incloure com una mera disposició final tercera dins el Reial decret llei i només es va donar a conèixer al dia següent de la seva aprovació, quan es va publicar al BOE), tindrà un impacte negatiu tant sobre la retribució neta que percebran els treballadors a partir d’ara com sobre la competitivitat de les empreses, ja que passa a integrar en les bases de cotització a la Seguretat Social percepcions en espècie que fins aleshores no hi figuraven (o que només es pagaven quan arribaven a certa quantia).
Així, la proposta, pensada, tal com ha reconegut el mateix Govern, com a mesura per pal·liar part del dèficit de la Seguretat Social tot recaptant prop de 1.000 milions d’euros extra, modifica l’article 109 de la Llei General de la Seguretat Social i inclou com a nous conceptes computables íntegrament elements que formen part de les percepcions no salarials o extrasalarials dels treballadors. A partir d’ara, doncs, les assegurances mèdiques (que només cotitzaven a partir dels 500 euros anuals) i els fons de pensions, els xecs restaurants (que fins ara només computaven quan sobrepassaven els 9 euros al dia), els plusos de transport (exempts si no sobrepassaven uns 106 euros mensuals), les participacions d’empresa i els serveis d’escola bressol, entre d’altres, cotitzaran des del primer euro.

Pimes i autònoms, els més perjudicats
En un context de minsa recuperació econòmica i amb unes perspectives de futur encara molt inestables al nostre país, els costos salarials unitaris que implicarà aquesta nova imposició, “comportaran un increment de costos per a les empreses i un perjudici econòmic per als treballadors”, segons han valorat des de la patronal Foment. I tot i que, tal com han matisat des de Pimec, l’impacte “no serà igual a cada empresa, perquè dependrà de les remuneracions en espècie que ofereix cadascuna”, a priori afectarà el gran gruix dels treballadors, ja que les noves cotitzacions “podrien afectar en major o menor mesura a totes les retribucions inferiors als 43.000 euros anuals, depenent de la composició de la seva estructura salarial”, com afirmen des de Cecot.
En qualsevol cas, el que està clar és que pimes i autònoms seran els més perjudicats per aquesta mesura, així com aquelles organitzacions que “facin servir sistemes de compensació més diversificats i també aquelles que apliquen convenis col·lectius que estableixen aquests sistemes de remuneració com a obligatoris”, han afegit des de Pimec. De moment, des de la patronal de la petita y la mitjana empresa han manifestat que el canvi en les cotitzacions podria arribar a significar “un augment de costos salarials d’un 2%”.
A més, des de Pimec recorden que a aquests canvis se li han de sumar altres que van en la mateixa línia i que afecten, de nou, al col·lectiu de pimes i autònoms, com són l’augment del 2% de la base mínima de cotització per autònoms i d’un 5% la base màxima. Un fet que no contribueix “a la competitivitat de les empreses ni, evidentment, a la generació de llocs de treball, incidint negativament en la incipient recuperació econòmica”, han subratllat des de Foment. “Els costos laborals en el nostre mercat de treball sempre s’han caracteritzat per ser dels més alts del nostre entorn”, han assenyalat des d’aquesta la patronal. I han afegit que, “en aquest sentit, les cotitzacions socials a càrrec de les empreses són de les més elevades de la Unió Europea, fet, que afecta de manera negativa a la competitivitat del nostre teixit productiu, i a l’atracció d’inversors i, també, a les exportacions i a la internacionalització de la nostra economia”.

En aquesta mateixa línia, des de Pimec han insistit a recordar que “no podem oblidar que, prèviament, el Govern ja va eliminar la cobertura del FOGASA en els acomiadaments objectius d’empreses de menys de 25 treballadors, i també va suprimir la majoria de bonificacions a la contractació”, per això, des de l’organització empresarial han volgut remarcar “que tots aquests canvis són contraris al compromís del Govern de reduir les cotitzacions socials durant el 2013 i 2014 (recollit a l’exposició de motius del Real decret llei 20/2012, de 13 de juliol)” i han advertit al Govern central en un comunicat que tots aquests augments, “i els que sembla que s’estan preparant (com la pujada de l’IVA sanitari) són del tot contraproduents per generar ocupació, ja que perjudiquen enormement la competitivitat de les pimes i els autònoms, i per tant, l’augment de la seva activitat econòmica.”

Més complexitat sense contrapartides
Cecot, per la seva banda, també ha coincidit a criticar el fet que la proposta vagi totalment “en sentit contrari als compromisos del govern per crear ocupació” i des de la patronal han exigit que si la mesura es fa per incrementar els ingressos de la Seguretat Social, “també ens haurien de dir quant, fruit de l’increment de les bases de cotització, pagarem de més en les pensions futures, ja que si no, l’argumentari no és vàlid”.
A més, segons Cecot, la proposta és tan incongruent que, en alguns casos, suposa “adoptar mesures contradictòries”. Per exemple, en els supòsits dels plans i fons de pensió, “l’augment del cost desincentivarà la seva utilització quan, justament, aquests constitueixen una alternativa i una diversificació al Sistema de la Seguretat Social entre la part pública i la privada”. En els supòsits de les assignacions assistencials com tiquets restaurants o vals de guarderia, a més, “l’exempció de cotització responia a carències en el sistema públic, tant de transports públics, en el cas de tiquets restaurants, com del sistema educatiu públic, en el cas dels vals de guarderia”. Segons l’organització empresarial, doncs, amb l’adopció de la nova mesura, el que s’està fent és penalitzar l’oferiment d’uns serveis que l’Estat ara mateix tampoc no pot cobrir.

Per a Cecot, a més, la iniciativa del RDL, fa créixer “la complexitat en la regulació, ja que ara hi ha criteris diferents entre la cotització i la tributació de totes aquestes partides salarials”, i, “de fet, es dóna un trencament de la homogeneïtat existent fins ara entre l’exempció en les cotitzacions socials i les exempcions fiscals. Una complicació més afegida a la gestió empresarial”.

Manca de diàleg
A banda de les conseqüències econòmiques que comportarà l’aplicació de les noves cotitzacions, aquest episodi ha posat de manifest, de nou, la manca de diàleg existent entre els polítics i la societat empresarial: “Vam començar l’any demanant diàleg, diàleg i més diàleg per poder dur a terme canvis”, han reclamat des de la patronal Cecot, “i és lamentable haver de dir que si des de la Cecot demanàvem diàleg és precisament per decisions com aquesta que es va aprovar el vint de desembre. El sector polític ha de posar-se al mateix pla que la ciutadania i les empreses i dialogar de tu a tu en benefici de tots”.
La Cecot també s’ha mostrat molt crítica amb les formes que ha utilitzat el Govern, ja que per aprovar aquesta mesura “va fer servir la via del reial decret llei, que no té tramitació parlamentària, en lloc d’incloure-ho a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat que en aquells moments s’estava tramitant al Parlament Espanyol. A més, tampoc no va traslladar la proposta, tenint en compte l’impacte econòmic que tindria, als agents socials i, per últim, va aprovar i publicar la decisió en dates de període nadalenc, “totalment inadequades perquè els agents poguessin tenir marge de resposta”. La mesura, per tant, obligarà les empreses a revisar els pressupostos que ja tenien tancats per a l’any 2014. Foment, per la seva banda, també ha manifestat el seu rebuig a la mesura i la seva voluntat que es retiri, ja “que no ha estat prèviament comunicada ni negociada amb els agents socials”. Una postura que també manté Pimec, que no aprova “el silenci i la poca transparència amb què s’ha posat en marxa aquesta mesura”.