El 2 d’abril de 2023 vaig introduir una pregunta al ChatGPT sobre l’estat de la intel·ligència artificial (IA) el 2030. L’eina més avançada del moment em va respondre: “Jo llavors formaré part de la prehistòria, però la IA mai no arribarà ni de lluny a la humana.” Fa set anys es vivia en plena eufòria tecnològica. S’acabava de llançar aquesta nova eina que va meravellar el món. Alguns van arribar a afirmar que substituiria gran part de les funcions humanes gràcies als dos-cents mil paràmetres introduïts. Avui, 2 d’abril de 2030, les interconnexions introduïdes als robots s’han multiplicat per 30 i els serveis oferts pels robots arriben a àrees inimaginables fa uns anys, però ningú no posa en dubte que aquestes màquines i la ment humana disten miríades.
JOSEP-FRANCESC VALLS. Director de la Càtedra d’escenaris de futur retail, turisme i serveis de la BSM-UPF.
Davant la impossibilitat de reunir físicament els participants de diversos continents, els he enviat una invitació a intervenir en una app de videotrucades, la qual, a més de les funcions habituals, ofereix una accessibilitat multitudinària des de qualsevol dispositiu, involucra els assistents mitjançant concursos, envia recordatoris per correu electrònic i comparteix tot tipus d’enllaços. S’hi han apuntat un miler de persones.
— Senyores i senyors —obro la tertúlia mentre comencen a aparèixer les cares dels assistents a la pantalla gegant que ocupa una paret del meu despatx—. Aquest vell professor es mostra molt satisfet de reunir tres ponents de nivell internacional i tots vostès provinents de diversos continents per tractar sobre l’estat de la IA a principis de la tercera dècada del segle.
La jove professora de la Universitat d’Adelaida, considerada entre els millors experts mundials en IA, apareix en primer pla, fosa en vermell, que anirà modulant-se a mesura que avança la seva intervenció. Pren la paraula amb un fort accent irlandès:
— La IA és una eina semblant al sil·logisme d’Aristòtil: si compleix els passos estipulats, arriba a una conclusió. Al llarg de la història, s’ha intentat, d’una banda, analitzar la ment humana i, de l’altra, crear màquines autònomes que reprodueixin les mateixes seqüències. Del primer se n’han ocupat els filòsofs i els psicòlegs, i del segon, els tecnòlegs, sobretot a partir de l’algorisme d’Alan Turing, que introdueix la informàtica moderna. Els primers passos seriosos tenen lloc cap a meitat del segle passat; les neurones intel·ligents van facilitar que McCarthy, Minsky i Shannon encunyessin el terme d’“intel·ligència artificial”. Els primers chatbots van aparèixer a la dècada de 1990, moment a partir del qual la IA va quedar associada a tres grans esdeveniments: el primer, la victòria escaquista infringida per l’ordinador Deep Blue al campió mundial Kaspàrov el 1997, a Filadèlfia; el segon, l’ordinador Watson, que va guanyar el concurs de preguntes “Jeopardy!” al programa televisiu de capçalera dels Estats Units el 2011, i el tercer, el bot computacional Eugene Goostman, que va confondre tothom en fer-se passar per un ésser humà el 2014. A partir d’aquell moment, la IA es va convertir en la punta de llança de la digitalització i va galvanitzar la majoria de les inversions en aquest camp.
Els perfeccionaments introduïts en els darrers anys l’han convertit en una màquina gairebé perfecta. Després d’aplicar-li mètodes de recompensa i càstig, ha estat entrenat en milions i milions
de supòsits del llenguatge humà, cosa que li permet predir
ara la millor resposta
La jove professora australiana esmenta el ChatGPT com un dels avenços més notoris de la IA:
— Els perfeccionaments introduïts en els darrers anys l’han convertit en una màquina gairebé perfecta. Després d’aplicar-li mètodes de recompensa i càstig, ha estat entrenat en milions i milions de supòsits del llenguatge humà, cosa que li permet predir ara la millor resposta. L’última incorporació, que es troba en fase beta, és la detecció automàtica que les seves actuacions són realitzades pel robot i no per un humà, cosa que ha estat acollida elogiosament en el camp de l’educació, en els plagis, en les proves d’accés a qualsevol feina, en el periodisme, etc. És el més proper a les neurones dels Homo sapiens i pot assistir i perllongar nombroses funcions, executant-les instantàniament a la perfecció.
LA LLAUNA SEMPRE SERÀ LLAUNA
— Aviam, estimada col·lega —pren la paraula el director de desenvolupament de Windows 11, professor distingit de la Universitat de San Diego, que va introduir el ChatGPT a la barra del cercador Bing—. El ChatGPT actual no té res a veure amb el pioner de 2022, però allò humà és humà i els robots no podran suplantar-los; al contrari, els oferiran el màxim suport. No he pretès mai comparar l’eficàcia i l’eficiència de la llauna, el filferro de coure, la fibra sintètica, els bioplàstics, el motoret i les piles que componen els robots amb el cos cel·lular (que abraça les molècules, les proteïnes i els cromosomes) amb les dendrites i l’axó (que estimulen els impulsos bioelèctrics i alimenten les cèl·lules).
Mentre el director de desenvolupament de Windows 11 pronuncia aquestes paraules, apareixen a la pantalla unes imatges en fons groc amb la representació algebraica dels pensaments de tots els assistents, mil cent en aquests moments. La imatge següent mostra un gràfic amb els resultats: “El 63% dels assistents a aquesta sessió opina que la IA assolirà el mateix nivell que les persones i que acabarà substituint-la; el 37% restant opina el contrari. Marge d’error, +/–0,5%”. El quadre roman uns segons a la pantalla, enmig d’un murmuri creixent. Es fa el silenci. Aixeco una mica la veu, enfadat:
— Ha fet servir un algorisme —el tallo— per mostrar uns resultats contraris al que pensa la majoria dels presents…
— Efectivament —respon el director del Windows 11—. Ho he fet a posta perquè vostès vegin de què va la IA. La IA avança a velocitat vertiginosa, però la pots manipular modificant l’algorisme, que és el que he fet. Les dades afirmen una cosa i l’algorisme les ha modificat grollerament. Impossible avançar sense un consens codi ètic i el seu compliment rigorós.
Uns minuts de recés permeten que els assistents rebin en els seus domicilis un cafè i unes pastes, i després tornem a la sessió.
CIRCUITS I NEURONES
A continuació, pren la paraula la psicòloga quàntica, catalana, que treballa les habilitats psicoemotives no només per al tractament de malalties diverses, sinó per alliberar la capacitat d’emmagatzematge de la memòria humana.
— L’any 2029, vam fer a la Universitat una enquesta a 45.000 persones, una mostra representativa de la població mundial —explica mentre mostra unes dades a la pantalla, que apareixen en fons morat—. El 45% dels enquestats va considerar que resultaria més rendible desviar una part important de les inversions realitzades fins ara a la IA a la psicobiologia de la consciència humana.
Se senten rumors creixents des de cadascuna de les pantalles.
— Disculpin —interromp uns segons després la psicòloga quàntica—. Els avenços de la psicobiologia de la memòria ens permeten deduir clarament l’estreta relació existent entre els fets conductuals i els mentals, que comprenen la percepció, l’aprenentatge i la memòria. Mentre els circuits de les màquines acumulen dades de manera lineal, la memòria humana no només actua linealment, sinó que pot operar de manera paral·lela i transversal. D’aquesta manera, les neurones dels humans permeten aprendre, raonar i resoldre ràpidament els problemes. Ara bé, per poder seguir exercitant aquestes funcions, els humans hem de desprendre’ns constantment de part de la memòria procedimental (habilitats), semàntica (significats) o episòdica (fets), ja que altrament ens tornaríem bojos. Fem servir una part reduïda de la memòria humana, si bé estem progressant molt en la millora de la capacitat d’emmagatzematge de la memòria humana, evitant les malalties i la bogeria. Els avenços en els estudis de les connexions neuronals molt aviat ens permetran que el cervell pugui seguir desenvolupant les funcions tradicionals alhora que utilitza molta més memòria. Podem desenvolupar-la fins a l’infinit, mentre estem invertint sumes ingents a crear una altra memòria paral·lela, la IA, que ni resulta de tanta qualitat ni de tant de volum com la humana.
La IA avança a velocitat vertiginosa, però la pots manipular modificant l’algorisme, que és el que he fet
Rebem una sèrie de preguntes del miler llarg d’assistents virtuals al col·loqui, que a l’acte són despatxades individualment. Anem a les conclusions:
— Seguim aquí —remata la jove professora australiana—. La IA ho està aprenent pràcticament tot dels humans i aquests podran descansar tranquils, fins al punt de ser suplantats per ella.
— Portem una dècada llarga exigint als desenvolupadors de la IA l’aplicació d’uns principis ètics en totes les seves actuacions —apura el director de desenvolupament de Windows 11—. Potser hauríem de demanar la seva redacció a qualsevol màquina avançada… —se senten grans riallades—. Si no s’imposen uns criteris clars, la IA continuarà penetrant en camps que beneficiaran uns pocs i gairebé no aportarà res a la felicitat dels humans.
— Els asseguro que abans de l’any 2040 els humans estaran en condicions d’utilitzar tres o quatre vegades més la memòria sense minva d’altres funcions —recapitula la psicòloga quàntica—.
Tot seguit, m’encarrego de tancar l’acte amb aquestes paraules:
— La tecnologia digital ha d’avançar al servei de la humanitat sencera: més rapidesa i eficiència, alliberament de les tasques més dures, productes i serveis més barats, i accés a ella per part de la majoria a un cost menor.
Les holografies dels mil i escaig assistents es fonen amb la dels tres ponents i la meva com a comiat.
