La sostenibilitat, terme nascut el 1987 amb el Brundtland Report de l’ONU, ha arribat a les empreses per quedar-s’hi. Però quins reptes planteja aquest nou escenari i per quines tendències hauran de transitar les companyies per integrar la sostenibilitat al seu core business?
GERARD VALLS TUÑÓN. Especialista en aliances estratègiques a Save the Children Espanya.
LA BATALLA DE LA NOMENCALTURA
Fa temps que sentim conceptes com ESG, desenvolupament sostenible o stakeholder capitalism. Si bé aquests termes responen a la preocupació comuna de les empreses per integrar el compromís social, ambiental i de bon govern en les seves operacions, encara no hi ha un marc comú per a la seva modelització i la seva aplicació.
De la mateixa manera que en el seu dia es van acordar els principis comptables, aquesta dècada s’acabaran homogeneïtzant els criteris en matèria d’informes de sostenibilitat, obligatoris per a totes les empreses. Aquesta tendència aconseguirà enfortir la coherència legislativa europea i evitarà la coexistència de diferents estàndards sobre sostenibilitat o deguda diligència.
DIMENSIÓ SOCIAL
Hi ha una sèrie de mètriques i indicadors mediambientals, i moltes empreses ja fan servir un enfocament per objectius basats en la ciència. Tot i això, la “S” està prenent més atenció i urgència que mai, i segons el World Economic Forum, quatre dels deu riscos globals a curt termini responen a desafiaments socials.
La nova normativa CSRD proposa els criteris ESG com a eina de gestió de riscos i optimització d’oportunitats a llarg termini per a les empreses, però no ofereix KPI específics per reportar sobre l’impacte social de les empreses.
Integrar la dimensió social a l’estratègia de sostenibilitat de les empreses implica reavaluar les polítiques des de tres òptiques: lloc de treball, mercat i comunitat. Això inclou redefinir processos per prevenir i respondre a riscos sobre drets humans, salut i benestar dels treballadors, condicions laborals, relacions amb proveïdors o impacte a les comunitats locals. Una estratègia ben definida en allò social pot millorar l’avantatge competitiu, el propòsit de la marca, així com la transparència empresarial, la qual s’enforteix cada cop més, també per a l’atracció d’inversions i processos de compra.
Integrar la dimensió social en l’estratègia de sostenibilitat de les empreses implica reavaluar les polítiques des de tres òptiques: lloc de feina, mercat i comunitat
CANVIS A LES EMPRESES
A hores d’ara, només una de cada tres empreses a nivell global integra polítiques específiques en matèria ESG, i únicament un 2% estableix objectius específics als seus proveïdors (Informe Forètica 2022 i Índex EcoVadis).
El context actual ofereix una oportunitat a les empreses per reforçar el seu model empresarial a cada nivell de la cadena de valor mitjançant aliances multi-stakeholder i sectorials: d’una banda, aliances entre múltiples parts interessades empreses per governs, ens intergovernamentals, empreses, societat civil o universitats per desenvolupar solucions innovadores i generar valor compartit; d’una altra banda, aliances entre empreses d’un mateix sector per fer front a desafiaments comuns de desenvolupament sostenible. L’EU-US Trade and Technology Council Working Group ofereix una sèrie de casos sectorials interessants sobre això.
Aquest nou paradigma s’està materialitzant en importants canvis dins de l’estructura i la governança de les empreses, com el creixent nombre de CSO (chief sustainability officers), una major assignació de pressupost a les àrees de sostenibilitat o la integració de comitès ESG a les juntes. Les funcions del CSO comprenen des de garantir el compliment normatiu i presentar informes, fins a supervisar la cartera de projectes de sostenibilitat i gestionar relacions amb grups d’interès, en línia amb la Harvard Business Review.
Aquests canvis estan fomentant la transversalitat en els processos i la presa de decisions de les empreses, afavorint així la interconnexió entre àrees tradicionalment aïllades, la contínua adaptació i la progressiva formació en sostenibilitat. Tal com reflecteix KPMG Tendencias, “el 68% dels consumidors no es creuen els missatges que llancen les empreses, mentre que dues de cada tres empreses ja són analitzades per analistes ESG una o diverses vegades a l’any”. Les àrees de Sostenibilitat i Comunicació de les empreses comparteixen, per tant, objectius i responsabilitats crucials i han de treballar de la mà. Per exemple, aplicant metodologia per comunicar les fites en termes d’ESG, aprenent mútuament o visibilitzant aliances d’impacte.
El teixit empresarial és conscient de la necessitat d’aplicar la sostenibilitat a la cadena de subministrament. Es requereixen col·laboracions entre grans empreses i pimes on la gestió responsable s’integri com a pedra angular, com, per exemple, el programa pilot del Pacte Mundial, ICEX i Fundació ICO per capacitar 5.000 empreses proveïdores (especialment, pimes) en matèria de sostenibilitat.
D’altra banda, hi ha una sèrie d’eines i quick wins que poden ajudar en aquesta transició, com el Climate Ambition Accelerator, ofert pel Pacte Mundial al servei de les empreses, la petjada social de SERES o la identificació d’aliances per cocrear projectes solidaris a nivell local.
Finalment, cal tenir present que aquest paradigma també facilita l’aposta per la digitalització com a catalitzador de desenvolupament sostenible, per exemple, accelerant la transformació digital cap a nous models de negoci, agilitzant processos, automatitzant el treball remot, digitalitzant la presa de decisions o analitzant el posicionament respecte a la intel·ligència artificial o el blockchain.
