• Coartar la creativitat. Davant de suggeriments per fer coses diferents, adoptar una actitud negativista, basada en el criteri de “sempre s’ha fet així” o “això no funcionarà”, limita la innovació. No hi ha dubte que innovar pot comportar riscos, però si l’actitud és massa conservadora, amb massa aversió al risc, no es generaran idees noves amb potencial innovador.
• Model d’organització massa jeràrquic. Quan totes les decisions s’han de consultar a l’estament superior, la possibilitat de generació d’idees innovadores es redueix significativament. Per regla general, una idea brillant comença amb un esbós, una intuïció. Haver de presentar-la quan encara no està madurada i exposar-se a la censura limita l’aparició d’idees trencadores.
• Actitud poc oberta, poc inquieta. Sense interès per coses mes enllà de la gestió ordinària de l’organització, per la possibilitat de rebre inspiració per associació d’idees amb altres i pel debat obert i sense prejudicis, és poc probable que surtin idees innovadores.
• Arribar massa tard als canvis de model de negoci. Els canvis de model de negoci beneficien clarament els més innovadors. Sovint no és decisiu ser el primer, però resulta fatal arribar tard. Per això, a part de la velocitat pròpia per innovar, compta la capacitat dels altres operadors que poden sortir del mateix sector de negoci o d’altres àmbits competint amb nosaltres amb grans avantatges.
• Manca de flexibilitat per adaptar-se als canvis. En ocasions, per raons internes o externes, tenim limitacions que ens dificulten adaptar-nos als canvis. Una estructura pesada o una legislació rígida poden suposar obstacles insalvables per adoptar innovacions que visualitzem amb claredat.
• Limitació de recursos financers o humans. Podem necessitar recursos humans o financers als quals no tenim accés, bé sigui per la nostra capacitat d’endeutament o perquè els perfils professionals que necessitaríem no estan disponibles o prefereixen un altre tipus de projecte.
• Equips joves i motivats. Aquest és un factor clau per tal de desenvolupar noves iniciatives. Òbviament, no es tracta de menysvalorar l’experiència, sinó més aviat de combinar-la amb la frescor de noves idees. Quan a l’empresa tenim gent jove i motivada, tenim els ingredients necessaris perquè fructifiquin idees noves. Es tracta de valorar-les, escoltar-les i permetre sense censures les iniciatives. Naturalment, cal ponderar la viabilitat de les propostes, però valorant positivament l’interès per l’aportació d’idees noves.
• Experiències prèvies positives. Quan a l’empresa els resultats d’innovacions prèvies han estat positius, augmenta la probabilitat que apareguin noves idees.
• Participació activa externa. La vinculació de l’empresa i dels seus membres amb entitats de fora de la mateixa empresa constitueix un factor dinamitzador de la innovació. Així, la vida activa en associacions, universitats, fires i, en general, en formats col·laboratius amb altres entitats, incloent-hi els competidors, facilita el desenvolupament d’idees innovadores.
• Canvi ràpid en la nostra societat. Els models econòmics i socials es transformen a gran velocitat i, a més, aquests canvis són profunds. Les transformacions tecnològiques, dels hàbits de consum i dels valors de la societat obren oportunitats per a l’èxit d’iniciatives innovadores, no només basades en la tecnologia, sinó també en models organitzatius.
• Abundància de capital. Hi ha una gran disponibilitat de recursos financers, preparats per invertir en projectes innovadors. Si el projecte és raonablement viable i innovador, hi haurà fons d’inversió, o family offices, i, en general, inversors que poden estar disposats a participar en el finançament del projecte.
• Clima de negocis adequat. Vivim una etapa que facilita l’experimentació de nous models de negoci. Socialment, la innovació és valorada i el fracàs, acceptat, i no té l’estigmatització que havia tingut en altres temps.
