En aquest article es defensa que la innovació sigui aplicada al procés de gestió de l’emprenedoria, des de la formació del capital humà fins a l’execució del projecte, perquè l’ecosistema sigui més eficaç.
ÁNGEL SAN SEGUNDO HAERING. Enginyer Industrial, assessor de start-ups, business angel, mentor i professor associat de diverses escoles de negoci.
Tot i que l’emprenedoria a Espanya ha millorat els últims anys, encara no se n’explota tot el potencial. Emprendre és una palanca de la societat per progressar, més necessària com més grans són els reptes, com ara corregir desequilibris en ocupació o independència econòmica. Encara que pugui semblar contradictori, objectius macro depenen en bona mesura de l’exercici en l’àmbit micro, i per això la importància de promocionar selectivament l’emprenedoria cap a metes que per simplificar referirem a quatre eixos (cuadre 1)
UNA ANÀLISI RÀPIDA DE LA SITUACIÓ ACTUAL
És inqüestionable que els països més dinàmics es basen en una gran activitat emprenedora sobre ecosistemes dinàmics (emprenedors, inversors, universitats, empreses, sector públic…) capaços de crear valor per als intervinents.
Afortunadament disposem del Global Entrepreneurship Monitor (GEM, www.gem-spain.com), un observatori de l’emprenedoria que basa en una enquesta amplíssima els principals agents i que aporta informació tendencial i comparativa amb els països del nostre entorn. En el seu darrer informe anual sobre 2022, la lectura del qual és molt recomanable, trobem dades que ofereixen una perspectiva objectiva de gran utilitat per traçar estratègies de millora.
A Espanya, el teixit emprenedor ha aconseguit una certa maduresa i produeix un gran nombre d’iniciatives, algunes d’èxit destacable. L’aprovació el desembre del 2022 de la Llei de Foment de l’Ecosistema de les Empreses Emergents afegeix impuls pels seus avantatges, principalment fiscals, en la captació de recursos. És un gran pas endavant el resultat del qual serà cada cop més perceptible. Complementàriament, l’emprenedoria a les grans capitals espanyoles està en línia amb les pràctiques d’altres ciutats líders a la resta d’Europa.
El creixement en la captació i la inversió de fons per a start-ups ha estat un altre motiu de satisfacció, especialment a l’hora de col·locar Espanya entre els primers països europeus
Aquesta percepció pot induir certa autocomplaença a alguns intervinents, com els responsables de política econòmica o les grans corporacions amb processos d’innovació interna o d’intraemprenedoria: donar suport a un programa de formació, concursos per premiar projectes millors, ajuts o patrocini suposa promocionar els seus propis interessos davant la societat. El creixement en la captació i la inversió de fons per a start-ups ha estat un altre motiu de satisfacció, especialment a l’hora de col·locar Espanya entre els primers països europeus. Altres indicadors positius són la major rellevància de l’emprenedoria femenina i un pes específic més gran en l’ecosistema procedent de l’entorn universitari.
De l’anàlisi de la situació de cara a promoure una eficàcia més gran en els ecosistemes d’emprenedoria, sorgeixen algunes àrees prioritàries sobre les quals convindria actuar.
ALGUNES LÍNIES PER MILLORAR L’EFICÀCIA DE L’EMPRENEDORIA
1. Emprendre més i millor en zones deprimides per promoure la seva revitalització
En aquesta mateixa revista (número 185) hem advocat per replicar el model urbà d’emprenedoria en el medi rural sempre de forma coherent amb les seves mancances, centrant-se a potenciar el capital humà i en l’aprofitament dels avantatges i recursos territorials, amb un enfocament integral, sostingut i professional propi de la resolució de grans problemes.
Aquest model estaria sustentat en acceleradores comarcals que donessin suport a l’emprenedoria amb un ecosistema de serveis actiu (assessoria, formació, millora d’infraestructures, networking, accés a finançament, mentories…). El resultat serviria per retenir població, crear riquesa en zones deprimides i en regressió, i lluitar contra el canvi climàtic. Desenvolupar i motivar el capital humà és essencial: cal acompanyar-lo i recolzar-lo amb mentors i un sistema de seguiment. Davant l’envergadura de les iniciatives i els recursos a mobilitzar, caldrà un pacte d’estat basat en un diagnòstic realista que tingui experts en el desenvolupament i l’execució de les oportunitats que s’identifiquin al medi rural. La gravetat del problema en zones deprimides i en vies d’abandonament només admet aquest tipus de solucions.
Serà molt útil el paper de les associacions empresarials i dels agents sectorials rellevants (comunitats autònomes, universitats, centres de recerca, sindicats…) per articular programes de revitalització
2- Emprendre més i millor en sectors de competitivitat decreixent o amenaçada
Es tracta de seguir un procés similar identificant sectors o subsectors que, sent rellevants en l’estructura socioeconòmica, estiguin patint pèrdues de competitivitat. La indústria transformadora, amb caràcter general, pel seu paper decreixent en el PIB o el turisme per la necessària transformació digital encara pendent són clars candidats per aplicar la potenciació de l’emprenedoria. Serà molt útil el paper de les associacions empresarials i dels agents sectorials rellevants (comunitats autònomes, universitats, centres de recerca, sindicats…) per articular programes de revitalització, però caldrà impulsar un canvi radical en les pràctiques actuals, ja que tot just un 10% de les emprenedories recents tenen un nivell tecnològic entre mitjà i alt (GEM, 2022-2023), limitant considerablement els efectes beneficiosos del conjunt: la col·laboració publicoprivada per aconseguir sinergies, destacant la participació d’empreses capdavanteres per mobilitzar recursos cap a solucions guanyadores, serà crítica en un context d’elevada competència internacional.
3- Atraure més joves al procés emprenedor
L’any 2022, el 80% dels emprenedors recents té entre 25 i 54 anys (GEM, 2022-2023), la qual cosa representa un “envelliment” més gran davant dels nostres països veïns. Habitualment, la incertesa i la dificultat acompanyen l’emprenedor, i, juntament amb la por del fracàs, suposen factors que retreuen el futur emprenedor i amb més força l’inexpert. La formació ajuda a superar aquestes barreres, però a més cal una assistència continuada quan apareguin crisis. La motivació de l’enriquiment ràpid que estimula molts (i és present en la immensa majoria de la bibliografia de casos d’èxit) només acaba afavorint un minúscul cosa grup, que genera de vegades un efecte contraproduent. Tot i això, els projectes són fonts de creació de valors i competències en els emprenedors, siguin exitosos o no, com ho demostren infinitat de declaracions dels participants: aquest és un vector que cal potenciar que enllaça amb la cultura “original” de l’emprenedoria (trobar solucions a problemes, crear valor per a l’empresa, l’equip o la societat…) que es troba allunyada de la dominant cerca desaforada d’“unicorns”. Innovar per dur a terme un projecte no és incompatible amb enriquir-se, però tots dos conceptes no estan al mateix nivell: sense innovació no hi ha enriquiment. La joventut es veu atreta per la innovació i es tracta de destacar-ho per fer que aquest estímul sigui prou efectiu.
L’accés a una xarxa de mentors especialitzats permet reduir els riscos de la inexperiència i de carències competencials, com ho demostren les acceleradores que l’ofereixen. La clau és assegurar que aquests professionals hi siguin quan siguin necessaris, contribueixin a gestionar adequadament les contingències més freqüents i ajudin a aconseguir l’objectiu. L’emparellament entre joves emprenedors i professionals sèniors és una mesura contrastada de baix cost relatiu, però d’alt rendiment.
Simultàniament, fer que un professional amb experiència es converteixi en mentor és una forma indirecta de crear valor en aquest segment; actiu o no, passa així a assumir responsabilitats de gran interès no només per a la start-up, sinó també per a ell mateix (actualitza coneixements, rep compensació i reconeixement…) i, per descomptat, per a tot el teixit socioeconòmic. S’aconseguiria així l’efecte colateral d’aprofitament i actualització de coneixements de milers de professionals a la franja 50-70 anys, subocupats o definitivament desocupats, cosa que representa en els nostres dies un malbaratament intolerable en un país amb serioses limitacions en recursos.
4- Reduir les encara elevades taxes de fracàs
Potser el factor més important, a banda de la por del fracàs, sigui no tenir empatia amb els problemes del client, no aportant solucions de valor (ni, per descomptat, per a la start-up). L’experimentat estudiós de la matèria Bill Cross arriba a quantificar les raons de l’èxit (o del fracàs canviant d’escala) després d’analitzar centenars de casos. (Cuadre 2).
Les conclusions de la seva anàlisi de cinc factors ben coneguts com a responsables de l’èxit d’una start-up no deixen de sorprendre, ja que destaquen la importància del temps en l’aprofitament de l’oportunitat per sobre de l’equip i la idea.
A la majoria de les enquestes d’emprenedoria serioses, com l’esmentada més amunt, el finançament no és el factor rellevant per a l’èxit, però es pot afirmar que és pràcticament impossible veure un únic cas de bon projecte sense finançament.
Des d’aquesta perspectiva, què aporten tants concursos i premis per a emprenedors? És cert que donen visibilitat als projectes guanyadors i faciliten el networking i els contactes amb inversors potencials, però molt sovint descentren els emprenedors, que arriben en casos extrems a reduir l’atenció als seus clients, posant en risc absolutament tot.
Si cal parlar d’ajuts públics per afavorir la inversió, benvinguts siguin els avantatges fiscals i la mobilització de vehicles de finançament, però sempre que no es marginin altres mesures relacionades amb el procés (infraestructura de l’ecosistema, model de gestió de projectes que asseguri continuïtat per als projectes considerats prioritaris i, molt especialment, disponibilitat del servei de mentoria).
Innovar per dur a terme un projecte no és incompatible amb enriquir-se, però tots dos conceptes no estan al mateix nivell: sense innovació no hi ha enriquiment
Finalment, cal tenir en compte la mida: les empreses i les start-ups espanyoles ocupen els darrers llocs dels rànquings europeus. Gairebé no hi ha iniciatives que donin suport eficaçment a aconseguir escales més grans. Fomentar les aliances de les start-ups, tant entre si com amb pimes sectorials, és una mesura que només pot donar resultats positius a tots els intervinents. La iniciativa Activa Start-up liderada per l’Escola d’Organització Industrial és un exemple molt bo d’aquesta manera de col·laborar que està donant resultats i s’hauria d’extrapolar a tot tipus d’àmbits.
Emprendre és una tasca molt complexa i, malgrat les mancances del nostre ecosistema, s’han aconseguit avenços notables. Una impuls a les quatre línies d’acció anteriors serviria per crear valor a tots els intervinents, un cas win-win inqüestionable, però que necessita innovació, compromís i agilitat per part dels qui compten amb la responsabilitat i els recursos per fer-ho. És cert que en totes les línies s’han fet progressos, però no són suficients ni responen als plantejaments holístics i urgents que es requereixen per aconseguir un ecosistema molt més eficaç.
