Les previsions dels organismes internacionals per al 2024 i el 2025 combinen de diverses formes les referències a modèstia, asimetries, resiliència i riscos.
Juan Tugores Ques. Catedrático de Economía de la Universidad de Barcelona.
Les dades publicades a l’abril per l’FMI, resumides al quadre 1, il·lustren aquestes característiques. D’una banda, l’estimació de creixement per al conjunt de l’economia mundial es manté en el 3,2% per al trienni 2023-2025, la qual cosa, tot i ser una xifra inferior a la mitjana històrica, es considera que marca una “resiliència” davant les dificultats actuals, fins i tot amb una revisió a l’alça d’alguna dècima en comparació al que es preveia per al 2024 a penes fa mig any.
Així mateix, crida l’atenció que s’albira una trajectòria lleugerament més a l’alça per a les economies avançades que per a les emergents i en desenvolupament, un tret sobre el qual el Banc Mundial ha mostrat preocupació per una pausa en la millora d’aquest últim grup de països. Tot i això, destaquen les asimetries: dins de les potències emergents continua preocupant la Xina i, encara que l’Índia mostraria una certa desacceleració, els ritmes de dinamisme continuen sent molt destacats. Tanmateix, les dades per a l’Àfrica subsahariana mostrarien una inflexió a l’alça.
Respecte a les economies avançades, l’FMI anticipa una dinàmica inversa per als Estats Units i la zona euro, amb un creixement substancialment més elevat als Estats Units per al 2024 (a l’espera fins i tot que Alemanya surti aquest any de la recessió del 2023), però les projeccions per al 2025 són a l’alça per a Europa i a la baixa per a uns Estats Units que hauran de digerir el resultat de les eleccions presidencials de finals del 2024
