Existeix una oportunitat única per involucrar les pimes en el nou paradigma de la sostenibilitat corporativa, potenciar el seu paper com a stakeholder clau en les cadenes de valor i demostrar que la sostenibilitat és una oportunitat de negoci.
GERARD VALLS TUÑÓN. Especialista en aliances estratègiques en Save the Children
PER QUÈ ARA? UN TRINOMI SENSE PRECEDENTS
Les múltiples i profundes crisis mundials actuals, o policrisis, tendeixen a fer que les cadenes de subministrament globals siguin més complexes i volàtils. L’impacte de xocs, tant externs com provocats, cada vegada més impredictibles i freqüents (pandèmia, genocidis, emergència climàtica, embussos al canal de Suez o a l’estret de Malaca, constant sequera al canal de Panamà, bloqueig rus en ports ucraïnesos, atacs houthis al mar Roig), reforça la necessitat d’establir i sostenir cadenes de subministrament sostenibles i resilients.
El nou marc regulador europeu en matèria de sostenibilitat social i mediambiental per a empreses —per primera vegada a la història, obligatori i penalitzable— actua com a contrapès per generar confiança i coherència. D’una banda, la Directiva CSDDD afectarà unes 6.900 empreses a la UE (al voltant de 500, espanyoles) i serà aplicable progressivament a partir del 2027, en transposar-se com a legislació nacional el 2026. D’altra banda, aquest marc no aplica de manera directa les pimes abans del 2030, però exigeix que grans empreses capacitin, preparin i provinguin d’assistència tècnica els seus proveïdors i socis comercials, molts de les quals pimes, amb la condició de protegir-los de càrregues innecessàries i reduir el cost administratiu necessari per complir amb la normativa.
La regulació obliga grans empreses, a més, a invertir en les seves cadenes de valor (chain of activities, tal com es refereix el text oficial), finançant i implementant projectes juntament amb els seus socis i obtenint garanties contractuals de pimes en termes justos i no discriminatoris. Si bé l’exclusió de les pimes com a objecte jurídic en el text legal finalment aprovat per la Comissió Europea va ser, precisament, una polèmica sorpresa d’última hora, la CSDDD és la legislació més favorable per a les pimes fins avui. Aquesta fita, per tant, les posa en el focus de la sostenibilitat durant la dècada vinent.
El nou paradigma de la sostenibilitat corporativa evidencia el retorn de les inversions en sostenibilitat. Primer, els inversors reconeixen que la consideració de criteris ESG (Environmental, Social and Governance) en les valoracions de les inversions genera resultats competitius a llarg termini. Segon, la creació de valor, la diferenciació de marca i la responsabilitat social atreu nous clients i talent. Tercer, a causa de l’alt cost administratiu, capacitat o falta de recursos, continua existint una clara diferència entre grans i petites empreses respecte al nivell d’implementació de mesures en sostenibilitat. Segons un estudi recent del Pacte Mundial de l’ONU Espanya, el 28% de les pimes i microempreses disposen d’estratègia de sostenibilitat i el 81% considera que integrar la sostenibilitat els proporciona un avantatge competitiu en el seu sector.
A POC A POC I BONA LLETRA
Sigui per convicció, sigui obligació, qualsevol empresa, independentment de la dimensió, ha de definir primer, i integrar després, l’estratègia de sostenibilitat.
El nou paradigma impulsa tota empresa a repensar la manera d’operar al llarg de la seva cadena de valor, en tractar-se d’un procés amb visió de llarg termini i gradual, però realista.
• Alineació estratègica, avaluació del mercat i mapatge de la cadena de valor, involucrant tots els grups d’interès en el disseny de pràctiques sostenibles.
• Capacitació, formació interna i assessorament d’experts en sostenibilitat i en normatives europees. Revisió de pràctiques empresarials conforme a regulacions.
• Visibilitzar i ressaltar els beneficis financers d’invertir en sostenibilitat. La transparència i el compromís amb la sostenibilitat generen confiança entre inversors, empleats i socis.
• Avaluació de l’acompliment en matèria ESG, benchmarking i comparació amb indústria, identificant gaps i oportunitats.
• Definició del pla d’acció ESG 2030:
– Concretar KPI i prioritats estratègiques
– Assignació de rols i responsabilitats amb clar lideratge i transversal
– Identificació i selecció de socis complementaris que generin valor compartit per crear productes i serveis per a la societat
– Millora de tecnologies, bases de dades digitals i noves eines ESG per obtenir més visibilitat i traçabilitat en la cadena de valor
– Definició de l’enfocament de gestió proactiva de riscos
• Seguiment, monitoratge i reporting en línia amb normatives, per exemple, la CSRD.
• Pla de comunicació, aprenentatges i retroalimentació
