Divergència i incertesa són els dos termes que repeteix l’FMI en l’actualització a Perspectives econòmiques, publicades a principis d’aquest 2025.
Realment, l’esdevenir geopolític i tecnològic incert evidenciat a començaments d’aquest any és tan obvi com elevat, fins i tot en comparació amb la “cascada de riscos i reptes” (G20 dixit) dels últims temps.
Com reflecteixen les dades resumides a la taula, les projeccions globals de creixement se situen molt lineals, entorn d’un 3,3%, amb poques variants, així mateix, en les dades previstes tant per al conjunt de les economies avançades com el de les emergents. Més significatives són les divergències dins de cada grup, amb la dualitat entre els Estats Units, amb previsions més elevades però a la baixa, i una eurozona amb xifres inferiors, però (que criden l’atenció per a alguns), a l’alça, així com el Japó. Que aquest país i Alemanya, dos dels motors exportadors de les economies industrialitzades, superin el 2025-2026 les xifres negatives del 2024 és una estimació que caldrà esperar a veure confirmada, davant dels problemes estructurals de totes dues economies.
En les economies emergents, cal assenyalar com l’FMI avança una suau desacceleració de la Xina (molt allunyada de les històriques taxes de creixement de fa una o dues dècades), mentre que l’Índia manté el ritme elevat, juntament amb altres economies asiàtiques en ascens. Així mateix, les projeccions d’aquest organisme apunten a una certa inflexió a l’alça tant per a l’Amèrica Llatina com per a l’Àfrica subsahariana, a l’expectativa que puguin valoraritzar les seves posicions i recursos estratègics dins de la complexa cruïlla de l’economia i geoestratègia mundials.
