“No hem de perdre el valor social del Liceu”
Vostè va assumir la direcció del teatre l’any 2013, quan la situació econòmica del Liceu havia tocat fons. Amb el seu pla de viabilitat 2014-2017, busca sanejar l’economia de l’entitat i aconseguir que el Liceu es mantingui entre els millors teatres d’òpera del món. Quina acollida ha rebut?
Al principi hi havia moltes reticències. La meva primera feina, el dia que em van nomenar a la tarda, era veure com pagava les nòmines. La desconfiança dels bancs era enorme perquè veníem d’una època amb una gestió no adequada per a l’entorn de crisi. Hem hagut de posar molta transparència i serietat en la gestió per demostrar que ho fem bé i que la gestió de la cultura no té per què ser deficitària. Com qualsevol empresa, hem d’innovar: una empresa que no innova, mor. O innovem, o serem un teatre de tercera. Però si només innoves, també mors, perquè no pots pagar les factures. Per tant, hem de buscar l’equilibri entre tenir productes d’una gran excel•lència, com la Norma que hem fet ara, i d’altres més innovadors.
El mecenatge és clau per al Liceu. En quina situació es troba?
És un tema molt complicat on intervenen molts factors. D’entrada, el mecenatge clàssic del Liceu ve de l’època de la reconstrucció. Ara hi ha un canvi generacional a les empreses que ens recolzaven. Els interessos dels nous gestors no són els mateixos que els dels pares o dels primers accionistes. Després, hem de tenir en compte que moltes empreses s’han abocat a projectes socials i la cultura ha quedat relegada. Aquí és on hem de treballar. La cultura és un gran projecte social, perquè la societat evoluciona quan la cultura evoluciona. Finalment, hem d’aconseguir que les empreses entenguin que la societat civil ha de tornar a ser el motor de les nostres institucions.
Volen apostar també per atreure més turistes. Com van els ingressos procedents d’aquest sector?
És tot un procés. D’entrada hem recuperat la marca Liceu, que havia quedat una mica malmesa. A més, estem fent una campanya fora amb operadors, agències especialitzades… No només per al turisme de pas, sinó que volem portar gent que busca música. El que passa és que això ho treballes avui i, fins que no entres als seus circuits, trigues un any o any i mig.
També volen tancar acords amb altres entitats culturals del país.
Sí, fem una operació de la mà de Barcelona Global per ajuntar Palau, Auditori, Liceu… per programar setmanes de música per als heavy users. Tot això sense trepitjar-nos uns als altres.
Quina situació ocupa el Liceu actualment en el marc dels teatres operístics del món?
Som al primer nivell. Amb això als catalans ens passa com amb el Barça: perdem un partit i ja hem perdut la lliga. En canvi, vas pel món i el Barça és súper valorat. A nivell internacional, el valor del Liceu es manté i els cantants volen venir, però aquí ens agrada tirar-nos pedres a sobre. Som un gran teatre i, a fora, la tradició d’òpera de Barcelona es nota.
Per acabar, com valora el pes del Liceu dins la societat catalana?
El Liceu neix de la societat i aquest sentiment està molt arrelat a Barcelona i a Catalunya. El Real, en canvi, neix de les institucions i va cap a la societat. No hem de perdre el valor social del Liceu perquè és el que fa que, quan caus, et tornis a aixecar una i altra vegada, perquè la gent ho porta a l’ADN. Al Liceu conviu gent que va amb texans i gent amb esmòquing. És bo que hi vinguin tots. No som un teatre elitista, hi ha preus des de 12 euros fins a les entrades més cares, perquè l’òpera és molt cara. Kitej tenia 400 persones cada nit funcionant. Això costa molts diners. El Liceu és un vaixell insígnia de la vida de Barcelona, de Catalunya i a nivell estatal. Hem de donar importància a la internacionalitat del Liceu, aconseguir que sigui una gran potència de teatre d’òpera que obri les portes de Barcelona i del nostre país, perquè la gent vingui i s’interessi per la nostra cultura.
Llegeix també: Gran Teatre del Liceu: Molt més que el temps de l’òpera a Barcelona
