La responsabilitat administrativa que es pot derivar de
l’activitat de la gestió dels residus recau sobre la persona productora o posseïdora dels mateixos, ja sigui persona física o jurídica, a qui el text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, fa responsable de garantir la seva correcta gestió.
JOSEP MARIA TOST. Director de l’Agència de Residus de Catalunya.
En aquest sentit, la Llei estableix que les persones productores i posseïdores dels residus estan obligades a garantir que les deixalles que generin o posseeixin es gestionin de manera correcta, és a dir, d’acord amb les prescripcions establertes a l’esmentada norma i mitjançant una persona gestora autoritzada.
Malgrat això, la problemàtica produïda per l’abandonament de residus i/o productes d’empreses que cessen la seva activitat, i en alguns casos la conseqüent contaminació del sòl, ha estat destacable a Catalunya. Com a cas paradigmàtic es pot citar el de la companyia DEMIMESA, de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès), antiga empresa de recuperació de bateries. L’espai on s’ubicava aquesta marca, molt deteriorat després que l’activitat acabés l’any 2005 amb l’abandonament de gran quantitat de residus contaminants, serà recuperat ambientalment per l’Agència de Residus de Catalunya amb fons econòmics provinents del cànon de residus industrials, en paral·lel a la fase d’apercebiment previ a l’execució subsidiària i al procés de reclamació amb els responsables de l’empresa.
D’aquest cas se n’extreu la importància i validesa de
l’actual model català de gestió de residus industrials i, en especial, la necessitat que les activitats gestores de residus dipositin fiances abans d’iniciar les activitats per garantir que, en cas d’abandonament de residus o d’afectació al medi, es puguin realitzar les actuacions necessàries de recuperació. Aquest també és un exemple per entendre com l’aplicació del cànon de residus industrials, creat al 2014, pot ajudar a millorar l’impacte ambiental derivat d’aquests residus.
