En el llibre La sociedad de coste marginal cero: El Internet de las cosas, los bienes comunes y el eclipse del capitalismo, Jeremy Rifkin posa de manifest la situació en què es troba el nostre món regentat pel capitalisme -ara en perill- després de tants anys de grans glòries.
Text: Alfonso Cebrián. Doctor en Ciències Econòmiques.
Internet és a tot arreu, i més que un conducte per on passa la informació, s’ha convertit en el lloc on aquesta es genera. Els usuaris no esperen a llegir les notícies dels diaris, sinó que les creen ells mateixos. Cosa que també succeeix amb la música i el contingut audiovisual, on YouTube ha congregat la immensa majoria del talent dels usuaris que han decidit penjar els seus vídeos per a l’entreteniment de la resta.
Això també és aplicable al sector educatiu, on les recentment estrenades plataformes en línia de moltes universitats es troben ara amb els MOOC (cursos oberts i massius per Internet), uns serveis l’abast dels quals els permet de tenir un preu irrisori i, fins i tot, gratuït: la classe només es grava un cop i, per tant, al professor només se li paga el temps d’aquesta única sessió davant de la càmera, mentre que, en canvi, se segueixen recollint matrícules una vegada i una altra gràcies a les eines en línia que ens permeten veure el curs a milions de quilòmetres de distància i des del nostre sofà.
Cap al cost zero
Les empreses han de començar a adonar-se que el desenvolupament de la tecnologia i la competència contínua entre agents del mercat empenyeran molts sectors cap a productes i serveis gairebé gratuïts, els quals ho són pel seu escàs cost marginal de producció. Actualment, les companyies es troben contínuament explorant possibilitats per reduir els seus costos i assolir el màxim nivell de competència –i de diferència– amb els seus iguals en el mercat.
I és que sent el cost de producció menor, es precipita també el seu preu de venda: de quina altra manera es pot competir si no amb béns que han estat creats amb cost zero? La societat està avançant a un ritme molt més ràpid del que ho fan els empresaris, que es queden enrere comprovant com, a poc a poc, es va passant d’una economia d’intercanvi a una on preval la utilitat pública col·laborativa: les vacances a hotels cars s’han desinflat, el que ara despunta són els intercanvis entre famílies de dos països diferents que volen visitar les noves ciutats. Aquesta pràctica no assumeix cap cost d’allotjament, ja que és un favor per favor. El mateix passa, per exemple, tot i que de manera més local i menys atrevida, quan compartim cotxe amb desconeguts per realitzar un trajecte i estalviar en gasolina, peatges i embussos, fet que es tradueix en temps.
Ara pensem en els avenços tecnològics que a dia d’avui ja hi ha a moltes cases. Encara que a primera vista poden semblar inútils, les impressores 3D ens permeten realitzar els nostres propis productes mitjançant la reutilització d’altres materials com el paper i el plàstic, amb cost marginal molt proper a zero. En uns anys, per tant, els consumidors podrem fabricar qualsevol producte que necessitem a casa.
Les empreses han de començar a adonar-se que el desenvolupament de la tecnologia i la competència contínua entre agents del mercat empenyeran molts sectors cap a productes i serveis gairebé gratuïts, els quals ho són pel seu escàs cost marginal de producció
Avantatges per protegir el planeta
D’altra banda, i més enllà d’avantatges econòmics, l’aspecte ecològic i la cura del planeta són dos assumptes que cada vegada tenen més interès entre la societat, i la consciència que hem de cuidar els recursos ha fet que la majoria de països desenvolupats comptin amb energia que també té un cost pràcticament zero. Un cop es recuperin els costos fixos de les instal·lacions eòliques i solars, l’energia de les llars i empreses tindrà cost zero, atès que s’aprofitarà de recursos totalment renovables i es deixaran de banda la gasolina o l’energia nuclear, on ens trobem que aquesta matèria primera té un cost que es veurà destituït pel sol escalfant els panells solars i el vent en les plantes eòliques a les muntanyes. Així mateix, gràcies a Internet, els consumidors podran consultar el seu consum elèctric, podran optimitzar el seu ús i eficiència, i fins i tot compartir l’energia sobrant.
D’allò més particular al que és més general
Els canvis han començat a petita escala, però amenacen les grans corporacions. Les empreses han d’acceptar aquest canvi i dirigir les seves activitats cap al servei complementari i les solucions en xarxa per poder anar en consonància amb el que va esdevenint al seu voltant. Ha de construir-se una infraestructura tecnològica nova perquè els costos marginals es redueixin pràcticament a zero, podent garantir, al seu torn, la seguretat de les dades dels usuaris que utilitzaran i navegaran per aquests nous productes, i la protecció de la privacitat personal en aquest nou món connectat i independent: la utilitat pública col·laborativa.
Rifkin trenca amb els esquemes econòmics de més de 50 anys d’antiguitat, presentant una situació i un enfocament totalment nous i estimulants que ajudaran a agafar el ritme evolutiu que la societat actual ve presentant. És difícil no arribar a simpatitzar amb les idees que l’economista proposa, ja que segueixen la més pura línia de la lògica, avaluant la situació actual i l’esdevenir dels fets posteriors més probables amb un desenvolupament social òptim.
D’altra banda, és complicat arribar a assolir en tots els mercats el cost marginal zero i absolut, atès que encara que un producte hagi estat creat amb zero cost, l’esforç i l’aportació d’un valor han de continuar existint per poder seguir progressant en el mercat: han de seguir havent-hi empreses que siguin capaces de crear riquesa per a la societat i valors econòmics amb noves apostes.
L’economista Jeremy Rifkin (Denver, Colorado, EUA, 1946) és president de la Foundation on Economic Trends, amb seu a Washington, i autor d’un total de 19 èxits editorials que parlen sobre l’impacte dels canvis científics i tecnològics en l’economia , les empreses, el treball, el medi ambient i la societat. Entre els seus llibres més recents es troben el best-seller del New York Times, La Tercera Revolución Industrial, així com El fin del trabajo, El siglo de la Biotecnología, La Civilización Empática i La sociedad de coste marginal cero.
