Amb les eleccions europees a la cantonada i el debat sobiranista a l’ordre del dia, Catalunya viu un moment clau, tant de portes endins com pel que fa a la seva projecció i paper a l’exterior. Per saber com afecten aquests aspectes l’economia i l’empresariat català i esclarir quins són els reptes del país en clau europea, Món Empresarial ha recollit l’opinió dels diferents partits polítics amb representació parlamentària, a través d’una sèrie d’entrevistes als seus representants.
Text: Andrea Cosialls
PREGUNTES FORMULADES ALS PARTITS POLÍTICS | |||
---|---|---|---|
1.- El proper mes de maig tindran lloc les eleccions al parlament europeu. Quina rellevància creu que ha de tenir la qüestió catalana i el debat sobiranista a Europa? | |||
2.- Algunes veus i institucions europees veuen amb inquietud el procés sobiranista que viu Catalunya i apunten que, donada la situació econòmica, ara no és el millor moment per abordar-lo. Què en pensa? Creu que debats com aquest estan afectant la imatge de Catalunya de portes enfora? | |||
3.- Considera que Catalunya es veu com una economia forta a l’exterior? Quin pes econòmic tindria una Catalunya independent dins d’Europa? | |||
4.- El govern central s’oposa a la celebració de la consulta sobre la independència. Com valoraria una proposta de millora del finançament català a canvi de no tirar endavant la consulta? Creu que els empresaris catalans donarien suport a aquesta alternativa? | |||
5.- Les pimes catalanes han patit fortament el cop de la crisi. Quin rol creu que ha de tenir Europa en el seu finançament i suport? Creu que són suficients les mesures que s’estan començant a adoptar per obrir l’aixeta del crèdit a empreses i emprenedors, per exemple, des d’institucions com el Banc Europeu d’Inversions? |
CONVERGÈNCIA I UNIÓ / JOANA ORTEGA |
---|
“Hem de fer saber que volem ser Europa”
2.- La postura de les institucions comunitàries respecte al procés català ha estat fins ara la del respecte i la no implicació, una reacció diplomàtica habitual i fins a cert punt previsible. Vull remarcar que la projecció exterior de Catalunya segueix sent excel·lent, gràcies en bona mesura a un teixit empresarial i productiu competitiu a totes les escales que ha associat els nostre país a una imatge de seriositat, emprenedoria, solidesa i confiança. 3.- La percepció de la solvència i el dinamisme de l’economia catalana és molt favorable. Catalunya ha estat tradicionalment punta de llança del desenvolupament econòmic de l’Estat i un dels pols de progrés més importants d’Europa. D’acord amb la major part de les anàlisis econòmiques independents, la solidesa de l’economia catalana no es veuria perjudicada en un possible nou escenari i seguiria sent la d’un dels principals motors de desenvolupament i atracció d’inversions d’Europa. 4.- La prioritat política del Govern, juntament amb la recuperació econòmica i el benestar dels nostres ciutadans, és inequívoca i passa per la celebració d’una consulta sobre el futur col·lectiu dels catalans. El consens a Catalunya en favor del dret a decidir és àmpliament majoritari i, malgrat que el Govern central s’obstini a negar-lo, no hi ha cap sortida a l’actual procés que no passi per les urnes. Els empresaris catalans també participen d’aquest posicionament, tal com es desprèn del posicionament de múltiples organitzacions empresarials. 5.- Per al Govern de la Generalitat l’accés al crèdit per part de les empreses, especialment pimes i autònoms, és un dels factors clau per a la recuperació econòmica. Hem implementat totes les mesures al nostre abast per facilitar la circulació del crèdit, entre les quals la transformació de l’Institut Català de Finances perquè pugui operar com a entitat creditícia en el marc de la Unió Bancària Europea. De totes formes, cal reconèixer que desenvolupar estructures d’estat pròpies permetria implementar polítiques més efectives i en sintonia amb les necessitats reals de les nostres empreses. |
ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA / ORIOL JUNQUERAS |
---|
“No renunciarem a exercir la democràcia”
2.- La crisi econòmica no pot ser excusa per no afrontar un debat sobre la democràcia. Al contrari, justament pot ser bo aprofitar moments de crisi per solucionar problemes i desajustos que en altres moments són més difícils d’afrontar. I en la mesura que aquests debats es facin amb la tranquil·litat i el rigor actuals, la imatge de Catalunya en pot sortir reforçada. Podem ser un dels primers exemples de com afrontar un debat d’aquesta importància des d’un comportament escrupolosament pacífic i democràtic. 3.- L’economia catalana fa anys que té prestigi a Europa i, ara, amb les grans inversions que estem acumula nt , junt a me nt a mb l’acceleració del caràcter exportador de les nostres empreses, l’economia catalana gaudeix d’un reconeixement creixent. Per això, una Catalunya independent, que pogués donar més suport a l’economia (amb millors infraestructures, més seguretat jurídica, millor educació, etc.) seria una de la regions econòmiques punteres d’Europa. 4.- Ja hem deixat enrere la fase de peix al cove i, a més, el Govern espanyol ja no té credibilitat: mai ha complert cap dels pactes de finançament que s’han acordat. No renunciarem a exercir la democràcia, a decidir el nostre futur col·lectiu a les urnes per una millora del finançament. És una qüestió de dignitat, de llarg termini, de futur, i no pas de mirada curta i egoista. I així també m’ho diuen la majoria d’empresaris del país, que estan cansats de veure com les solucions de veritat no arriben: el problema és estructural, no pas conjuntural. 5.- Les institucions europees han de fer més perquè el crèdit arribi a les pimes. El seu paper no es nota amb prou força, i les entitats financeres no se senten prou interpel·lades a obrir l’aixeta. I el paper del Banc Europeu d’Inversions tampoc arriba a les pimes. Caldria que el Banc Central Europeu imposés criteris mínims de concessió de crèdit a les grans entitats o que canviés els incentius perquè els bancs tornessin a fer el l’activitat que els pertoca, que és donar crèdit a les empreses. |
PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA / PERE NAVARRO |
---|
“La independència seria un mal negoci”
2.- La imatge de Catalunya és forta i sobreviurà a l’atzucac a què ens hi han abocat uns i altres. Però és cert que la situació actual no ajuda. Més aviat ens distreu del que és essencial. Ni una sola veu que opina al respecte des de les institucions europees avala la independència. Tothom ens recorda que l’Europa actual és una unió d’estats i que això significa que la Catalunya independent romandria fora de la Unió Europea. És això el que volem i necessitem? Nosaltres creiem que no. 3.- En l’Europa actual que estem construint, en la que tots volem avançar cap a més unió no només econòmica sinó també política, és lògic que no s’entengui que aquí ens estiguem discutint per posar més fronteres. Estic convençut que la independència seria un mal negoci per a Catalunya, per a Espanya i, per tant, també per a la UE. Si el model federal és garantia de prosperitat i de preservació de la diversitat a Europa també pot ser-ho al nostre país. I això és el que nosaltres, no només els socialistes catalans sinó els socialistes de tots els estats membres, defensem com la millor de la solucions possibles. 4.- La recuperació econòmica passa per crear un teixit industrial potent. Els empresaris catalans el que volen són solucions i no pals a les rodes i enfrontaments estèrils. Volen que les seves empreses vagin bé, però veuen que hi ha dos governs enrocats en el “no diàleg”. Un govern que només vol parlar de la consulta i un altre que només vol parlar de qualsevol cosa menys de la consulta. Jo crec que els empresaris, del que sí que n’estan segurs, és que tot plegat no els ajuda a sumar en l’objectiu de fer créixer l’activitat i de generar llocs de treball. 5.- Sens dubte que no. El que cal és ajudar a les pimes amb una política fiscal que no es basi tant en el treball i en els ingressos, i que posi més control i pressió sobre l’especulació, la propietat i la contaminació. I, sobretot, reforçant i desbloquejant els crèdits a les empreses. |
Llegeix també: Àgora política: Catalunya, en clau europea (Alícia Sánchez-Camacho, Joan Herrera i Albert Rivera)