Vivim en una societat cada vegada més complexa, més dinàmica i més interdependent. En aquest context, prendre bones decisions de govern o afrontar amb encert els grans reptes col·lectius han esdevingut tasques cada cop més difícils, gairebé impossibles. Ara bé, fins a quin punt és aquesta situació inevitable?
Daniel Ortiz i Llargués. Director de Relacions Institucionals i Comunicació de l’Institut Cerdà i professor associat del Departament de Ciències Socials d’ESADE.
Des de l’any 2000, aproximadament, assistim a l’emergència i progressiva consolidació d’un nou paradigma socioeconòmic basat en la col·laboració de tots amb tots: governs, empreses i societat civil. No cal que ningú renunciï a defensar els seus legítims interessos, només es tracta que ho faci tenint present que hi ha també un interès general, un bé comú, que cal promoure i preservar. L’èxit de les organitzacions consisteix, cada cop més, en aprendre a conciliar els interessos particulars i els generals.
Avui en dia la governança és el resultat de tres grans vectors.
– “L’estat relacional, que és conscient de les seves limitacions i opta per impulsar la col·laboració público-privada (CPP).
– Les empreses que assumeixen el seu rol en la societat i s’esforcen de veritat per ser més responsables.
– La pròpia ciutadania, la societat civil organitzada, que a través del tercer sector reforça i complementa aquest model.
El Servei de Suport a la gestió de Crisis (SSgC), promogut per l’Institut Cerdà, és un magnífic exemple del nou paradigma col·laboratiu. Es tracta d’una iniciativa pionera a nivell mundial, a través de la qual un grup de grans empreses de subministraments bàsics, gestió d’infraestructures, etc., col·laboren permanentment entre elles i amb el Departament d’Interior des de l’any 2010 amb l’objectiu de prevenir, anticipar i minimitzar els efectes de les crisis.
