Bressol de
la Revolució americana i ciutat receptora de tradicions europees, la capital de l’estat de Massachusetts té un passat que no deixa ningú indiferent. Mirant endavant, el seu futur és prometedor: Boston ha esdevingut un dels destins acadèmics i professionals preferits al món. Voleu saber per què?
Text: Berta Seijo
L’any 1620 van arribar a la costa els primers colons europeus que van fundar Nova Anglaterra, regió dels Estats Units d’Amèrica localitzada al nord-est del país on, en un primer moment, es van establir les colònies de Connecticut, Nou Hampshire, Rhode Island i Massachusetts (després s’hi van sumar Maine i Vermont). Una dècada més tard, els puritans anglesos ja havien establert les bases de la que seria una de les ciutats més antigues i rellevants de tot el territori nord-americà: Boston. Parlem de la capital de l’estat de Massachusetts, que va viure en pròpia pell esdeveniments històrics com la Revolució americana (1765–1783), la Guerra de la Independència (1775–1783), i, com a resultat, el naixement de la terra de les oportunitats.
Entre 1860 i 1920, Boston va acollir un gran nombre d’immigrants, procedents d’Irlanda –avui dia, la població bostoniana amb arrels irlandeses representa prop del 16%– i Itàlia. Això va possibilitar l’entrada del catolicisme i de noves tradicions, inclosa la política. Només cal fer memòria i repassar el llistat d’alcaldes que ha tingut la capital de Massachusetts: Hugh O’Brien, Patrick Collins, John F. Fitzgerald (avi matern de John F. Kennedy) i James M. Curley, entre d’altres. Tots amb sang verda a les venes!
Entre 1860 i 1920, Boston va acollir un gran nombre d’immigrants, procedents d’Irlanda –avui dia, la població bostoniana amb arrels irlandeses representa prop del 16%– i Itàlia.
La ciutat dels barris
A part de ser considerada bressol de la cultura europea dins dels EUA, a Boston també se la coneix amb el sobrenom de “la ciutat dels barris”. En total, n’hi ha 21 d’oficials, però nosaltres n’hem destacat vuit. Comencem amb North End, barri italià per excel·lència i un dels més antics de la capital nord-americana. Alberga edificis amb un gran valor històric, com ara l’església Old North, construïda l’any 1723.
Seguim amb el centre financer i comercial de Boston, Downtown Crossing. Tot i que els gratacels dibuixen la seva línia d’horitzó, aquest barri acull un dels emblemes del passat anglès de la ciutat: l’Old State House, seu del Govern colonial britànic entre 1713 i 1776. Com a bona zona de compres, no hi pot faltar el Quincy Market, en el qual, a part de buidar la cartera, també podràs gaudir de música en directe. Però si allò que vols és una nit protagonitzada pels millors musicals, òperes o ballets clàssics, recorda’t de passar per l’equivalent del Broadway novaiorquès a Boston, el Theatre District. Un cop finalitzat l’espectacle, recorre el Chinatown d’aquesta capital, on podràs adquirir tota mena d’espècies i teles exòtiques, i assaborir un bon sopar a base de menjar asiàtic!
A la part sud de la ciutat, popularment anomenada Southie, encara se la coneix per donar cabuda a la classe obrera irlandesa dels Estats Units. Aquesta barreja de cultures ha possibilitat que s’erigeixi com a epicentre bohemi a Boston, veïnat d’artistes, i aposta segura si parlem de vida nocturna. Ben a prop, el South End, un altre centre urbà amb un estil molt victorià: cases fetes amb maó vermell, galeries d’art eclèctic i bons restaurants.
Per acabar, criden l’atenció Back Bay i Beacon Hill, dos barris limítrofs amb el riu Charles i d’aspecte més aviat europeu. Back Bay no fou construït fins a mitjans del segle XIX, però pot presumir d’edificis de visita obligatòria com l’església Trinity, la Biblioteca Pública municipal més antiga i gran dels EUA o el gratacel John Hancock Tower. A Beacon Hill, el bar Cheers –que va inspirar la mítica sèrie de televisió dels 80– conviu amb dos dels parcs més importants de la capital, Boston Commons i Public Garden, i la torre Prudential, el centre comercial amb les millors vistes de Boston.
Focus d’I+D
A principis d’any, la multinacional General Electric (GE) va anunciar el trasllat de la seva seu corporativa a Boston des de Connecticut. Els motius? Segons va afirmar l’empresa, una de les raons de pes per aquesta mudança és que “l’Estat de Massachusetts inverteix més en investigació i desenvolupament que una altra regió al món”.
En realitat, GE no és ni la primera ni l’última companyia que aprecia el potencial de l’ecosistema empresarial d’aquesta regió; no ens oblidem que Gillette, New Balance, The Boston Consulting Group o Bain & Company ja van apostar per la ciutat nord-americana en el seu moment. D’altra banda, també hi localitzem actors molt rellevants pel que fa a l’àmbit dels serveis financers: Teradyne, Liberty Mutual, Bain Capital, Fidelity Investments, etc.
Si mirem cap al futur, Boston també és un focus importantíssim quant a la indústria biotecnològica. Que tremoli Sillicon Valley perquè les empreses dedicades a aquest sector ocupen 50.000 persones, i durant el 2014 van rebre inversions per valor de 6.100 milions de dòlars. Parlem d’un tipus de creixement que no ha tingut lloc d’un dia per l’altre, sinó que és el resultat d’anys de treball. I és que Boston és una ciutat molt atractiva per a les companyies a causa de la presència d’universitats i hospitals on es fa investigació de primer nivell.
El podi de l’ocupació
Ara bé, si ens centrem en els sectors de tota la vida, els jaciments d’ocupació més importants a l’àrea metropolitana de Boston són els serveis professionals i de negocis, l’oci i la hostaleria, i l’educació i la sanitat. Per exemple, si ens fixem en la contractació de personal d’aquest darrer, només entre el 2014 i el 2015 (figura 1), es van crear 15.100 nous llocs de treball en l’àmbit de l’educació i la sanitat –xifra que va suposar un increment del 2,8%–.
A l’altre costat del riu Charles, sense sortir de l’àrea metropolitana de Boston, hi trobem dues de les universitats amb més fama i nivell del món: l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i la Universitat de Harvard. La primera es va constituir l’any 1861 i per les seves aules han passat 76 Premis Nobel. I és que només el 10% dels sol·licitants fan realitat el seu somni i aconsegueixen una plaça al centre on es van forjar invents tan revolucionaris com el GPS, el Technicolor o el primer videojoc. Una ruta a peu de 30 minuts ens pot portar a l’altre gran emblema de la formació de prestigi, Harvard. Fundada el 1636 a imatge i semblança de Cambridge o Oxford, és la universitat més antiga dels EUA. Formar part del seu alumnat –com ho van fer en el seu moment Roosevelt, Obama o Kennedy– costa al voltant de 40.000 dòlars l’any, tot i que el seu sistema de beques permet que el preu es redueixi fins als 6.500 dòlars l’any.
Massachusetts destaca pel seu amor per la llibertat i la democràcia. Bona prova d’això és que fou el primer estat nord-americà a legalitzar el matrimoni homosexual el 2004. I concretament la seva capital també es pot considerar pionera si la comparem amb la resta dels EUA. A Boston es va construir la primera xarxa de metro (1897), escola pública (1635), biblioteca municipal (1848) i centre universitari –parlem de Harvard, és clar!–.
Si del que es tracta és d’equipaments esportius, els bostonians indecisos ho tenen difícil. I és que aquesta ciutat es caracteritza per albergar una gran quantitat de clubs d’hoquei, beisbol, futbol, futbol americà i bàsquet. Però, posats a triar, ens quedem amb els més coneguts de cada esport (seguint l’ordre esmentat anteriorment): els Boston Bruins, els Red Sox –eterns enemics dels Yankees de Nova York–, els New England Revolution, els Patriots i, com no, els propietaris del trèvol de tres fulles més famós del món, els Celtics.
Grau amunt, grau avall
Boston és un bon destí vacacional tot l’any, malgrat que finals de primavera i principis de tardor són dues de les millors èpoques per escapar-s’hi. Això sí, més de 250.000 estudiants arriben i marxen durant setembre i maig, motiu pel qual trobar allotjament és una tasca quasi bé impossible si no es fa amb antelació!
ESTALVIA (però no amb les propines!)
Si quan viatges, l’austeritat és una de les teves màximes, quan arribis a Boston tingues en compte que els preus són generalment més alts als barris de Beacon Hill, Back Bay i Harvard Square. Per trobar gangues, millor desplaça’t a North End, Kenmore Square, Downtown Crossing i Cambridge’s Central Square. Però pensa que les propines no són quelcom que puguis passar per alt: als restaurants, la propina estàndard oscil·la entre el 15% i el 20% de la factura; en el cas dels taxis, els conductors també cobren com a suplement un 15% de la tarifa, i ocorre el mateix amb els professionals que presten serveis personals en general (perruquers o massatgistes, per exemple). D’altra banda, és costum obsequiar amb una propina d’entre un i 20 dòlars els conserges i grums dels hotels.
Com moure’s per la ciutat?
Tot i encapçalar el llistat de ciutats nord-americanes on hi ha un major percentatge de gent que va a peu fins al seu lloc de treball (el 15%), Boston i la seva àrea metropolitana estan connectades per una xarxa molt completa de transport públic (Massachusetts Bay Transportation Authority), formada per quatre línies de metro i autobusos. Aquesta opera entre les 5.30h del matí i les 12.30h de la matinada, amb un preu per bitllet que no supera els dos dòlars i mig. Només és aconsellable que agafin el cotxe els més atrevits, doncs el trànsit a Boston és més aviat un malson; els conductors porten l’agressivitat a les venes i amb raó: les obres al carrer semblen no acabar-se mai i la senyalització brilla per la seva absència.
Bressol de la Revolució americana i ciutat receptora de tradicions europees, la capital de l’estat de Massachusetts té un passat que no deixa ningú indiferent. Mirant endavant, el seu futur és prometedor: Boston ha esdevingut un dels destins acadèmics i professionals preferits al món. Voleu saber per què?
Text: Berta Seijo
L’any 1620 van arribar a la costa els primers colons europeus que van fundar Nova Anglaterra, regió dels Estats Units d’Amèrica localitzada al nord-est del país on, en un primer moment, es van establir les colònies de Connecticut, Nou Hampshire, Rhode Island i Massachusetts (després s’hi van sumar Maine i Vermont). Una dècada més tard, els puritans anglesos ja havien establert les bases de la que seria una de les ciutats més antigues i rellevants de tot el territori nord-americà: Boston. Parlem de la capital de l’estat de Massachusetts, que va viure en pròpia pell esdeveniments històrics com la Revolució americana (1765–1783), la Guerra de la Independència (1775–1783), i, com a resultat, el naixement de la terra de les oportunitats.
Entre 1860 i 1920, Boston va acollir un gran nombre d’immigrants, procedents d’Irlanda –avui dia, la població bostoniana amb arrels irlandeses representa prop del 16%– i Itàlia. Això va possibilitar l’entrada del catolicisme i de noves tradicions, inclosa la política. Només cal fer memòria i repassar el llistat d’alcaldes que ha tingut la capital de Massachusetts: Hugh O’Brien, Patrick Collins, John F. Fitzgerald (avi matern de John F. Kennedy) i James M. Curley, entre d’altres. Tots amb sang verda a les venes!
Entre 1860 i 1920, Boston va acollir un gran nombre d’immigrants, procedents d’Irlanda –avui dia, la població bostoniana amb arrels irlandeses representa prop del 16%– i Itàlia.
La ciutat dels barris
A part de ser considerada bressol de la cultura europea dins dels EUA, a Boston també se la coneix amb el sobrenom de “la ciutat dels barris”. En total, n’hi ha 21 d’oficials, però nosaltres n’hem destacat vuit. Comencem amb North End, barri italià per excel·lència i un dels més antics de la capital nord-americana. Alberga edificis amb un gran valor històric, com ara l’església Old North, construïda l’any 1723.
Seguim amb el centre financer i comercial de Boston, Downtown Crossing. Tot i que els gratacels dibuixen la seva línia d’horitzó, aquest barri acull un dels emblemes del passat anglès de la ciutat: l’Old State House, seu del Govern colonial britànic entre 1713 i 1776. Com a bona zona de compres, no hi pot faltar el Quincy Market, en el qual, a part de buidar la cartera, també podràs gaudir de música en directe. Però si allò que vols és una nit protagonitzada pels millors musicals, òperes o ballets clàssics, recorda’t de passar per l’equivalent del Broadway novaiorquès a Boston, el Theatre District. Un cop finalitzat l’espectacle, recorre el Chinatown d’aquesta capital, on podràs adquirir tota mena d’espècies i teles exòtiques, i assaborir un bon sopar a base de menjar asiàtic!
A la part sud de la ciutat, popularment anomenada Southie, encara se la coneix per donar cabuda a la classe obrera irlandesa dels Estats Units. Aquesta barreja de cultures ha possibilitat que s’erigeixi com a epicentre bohemi a Boston, veïnat d’artistes, i aposta segura si parlem de vida nocturna. Ben a prop, el South End, un altre centre urbà amb un estil molt victorià: cases fetes amb maó vermell, galeries d’art eclèctic i bons restaurants.
Per acabar, criden l’atenció Back Bay i Beacon Hill, dos barris limítrofs amb el riu Charles i d’aspecte més aviat europeu. Back Bay no fou construït fins a mitjans del segle XIX, però pot presumir d’edificis de visita obligatòria com l’església Trinity, la Biblioteca Pública municipal més antiga i gran dels EUA o el gratacel John Hancock Tower. A Beacon Hill, el bar Cheers –que va inspirar la mítica sèrie de televisió dels 80– conviu amb dos dels parcs més importants de la capital, Boston Commons i Public Garden, i la torre Prudential, el centre comercial amb les millors vistes de Boston.
Focus d’I+D
A principis d’any, la multinacional General Electric (GE) va anunciar el trasllat de la seva seu corporativa a Boston des de Connecticut. Els motius? Segons va afirmar l’empresa, una de les raons de pes per aquesta mudança és que “l’Estat de Massachusetts inverteix més en investigació i desenvolupament que una altra regió al món”.
En realitat, GE no és ni la primera ni l’última companyia que aprecia el potencial de l’ecosistema empresarial d’aquesta regió; no ens oblidem que Gillette, New Balance, The Boston Consulting Group o Bain & Company ja van apostar per la ciutat nord-americana en el seu moment. D’altra banda, també hi localitzem actors molt rellevants pel que fa a l’àmbit dels serveis financers: Teradyne, Liberty Mutual, Bain Capital, Fidelity Investments, etc.
Si mirem cap al futur, Boston també és un focus importantíssim quant a la indústria biotecnològica. Que tremoli Sillicon Valley perquè les empreses dedicades a aquest sector ocupen 50.000 persones, i durant el 2014 van rebre inversions per valor de 6.100 milions de dòlars. Parlem d’un tipus de creixement que no ha tingut lloc d’un dia per l’altre, sinó que és el resultat d’anys de treball. I és que Boston és una ciutat molt atractiva per a les companyies a causa de la presència d’universitats i hospitals on es fa investigació de primer nivell.
El podi de l’ocupació
Ara bé, si ens centrem en els sectors de tota la vida, els jaciments d’ocupació més importants a l’àrea metropolitana de Boston són els serveis professionals i de negocis, l’oci i la hostaleria, i l’educació i la sanitat. Per exemple, si ens fixem en la contractació de personal d’aquest darrer, només entre el 2014 i el 2015 (figura 1), es van crear 15.100 nous llocs de treball en l’àmbit de l’educació i la sanitat –xifra que va suposar un increment del 2,8%–.
A l’altre costat del riu Charles, sense sortir de l’àrea metropolitana de Boston, hi trobem dues de les universitats amb més fama i nivell del món: l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i la Universitat de Harvard. La primera es va constituir l’any 1861 i per les seves aules han passat 76 Premis Nobel. I és que només el 10% dels sol·licitants fan realitat el seu somni i aconsegueixen una plaça al centre on es van forjar invents tan revolucionaris com el GPS, el Technicolor o el primer videojoc. Una ruta a peu de 30 minuts ens pot portar a l’altre gran emblema de la formació de prestigi, Harvard. Fundada el 1636 a imatge i semblança de Cambridge o Oxford, és la universitat més antiga dels EUA. Formar part del seu alumnat –com ho van fer en el seu moment Roosevelt, Obama o Kennedy– costa al voltant de 40.000 dòlars l’any, tot i que el seu sistema de beques permet que el preu es redueixi fins als 6.500 dòlars l’any.
Massachusetts destaca pel seu amor per la llibertat i la democràcia. Bona prova d’això és que fou el primer estat nord-americà a legalitzar el matrimoni homosexual el 2004. I concretament la seva capital també es pot considerar pionera si la comparem amb la resta dels EUA. A Boston es va construir la primera xarxa de metro (1897), escola pública (1635), biblioteca municipal (1848) i centre universitari –parlem de Harvard, és clar!–.
Si del que es tracta és d’equipaments esportius, els bostonians indecisos ho tenen difícil. I és que aquesta ciutat es caracteritza per albergar una gran quantitat de clubs d’hoquei, beisbol, futbol, futbol americà i bàsquet. Però, posats a triar, ens quedem amb els més coneguts de cada esport (seguint l’ordre esmentat anteriorment): els Boston Bruins, els Red Sox –eterns enemics dels Yankees de Nova York–, els New England Revolution, els Patriots i, com no, els propietaris del trèvol de tres fulles més famós del món, els Celtics.
Grau amunt, grau avall
Boston és un bon destí vacacional tot l’any, malgrat que finals de primavera i principis de tardor són dues de les millors èpoques per escapar-s’hi. Això sí, més de 250.000 estudiants arriben i marxen durant setembre i maig, motiu pel qual trobar allotjament és una tasca quasi bé impossible si no es fa amb antelació!
ESTALVIA (però no amb les propines!)
Si quan viatges, l’austeritat és una de les teves màximes, quan arribis a Boston tingues en compte que els preus són generalment més alts als barris de Beacon Hill, Back Bay i Harvard Square. Per trobar gangues, millor desplaça’t a North End, Kenmore Square, Downtown Crossing i Cambridge’s Central Square. Però pensa que les propines no són quelcom que puguis passar per alt: als restaurants, la propina estàndard oscil·la entre el 15% i el 20% de la factura; en el cas dels taxis, els conductors també cobren com a suplement un 15% de la tarifa, i ocorre el mateix amb els professionals que presten serveis personals en general (perruquers o massatgistes, per exemple). D’altra banda, és costum obsequiar amb una propina d’entre un i 20 dòlars els conserges i grums dels hotels.
Com moure’s per la ciutat?
Tot i encapçalar el llistat de ciutats nord-americanes on hi ha un major percentatge de gent que va a peu fins al seu lloc de treball (el 15%), Boston i la seva àrea metropolitana estan connectades per una xarxa molt completa de transport públic (Massachusetts Bay Transportation Authority), formada per quatre línies de metro i autobusos. Aquesta opera entre les 5.30h del matí i les 12.30h de la matinada, amb un preu per bitllet que no supera els dos dòlars i mig. Només és aconsellable que agafin el cotxe els més atrevits, doncs el trànsit a Boston és més aviat un malson; els conductors porten l’agressivitat a les venes i amb raó: les obres al carrer semblen no acabar-se mai i la senyalització brilla per la seva absència.
