Aprofitar la millora dels indicadors macroeconòmics i generar llocs de treball és necessari i possible. Per fer-ho, cal vertebrar un sistema industrial que gestioni la competitivitat com un tot que integri simbiòticament productivitat, innovació i localització escaient.
Antoni Garrell
Enginyer industrial,
Co-fundador del Cercle Per Al Coneixement,
Director General de la Fundació per l’ESDi (FUNDIT),
Vicepresident de la Fundació Gremi de Fabricants
El passat 8 d’abril, en la seu de la Fundació Gremi de Fabricants i amb el lema “La indústria, motor de progrés”, es va celebrar la primera jornada sobre economia industrial. La jornada va coincidir amb la publicació de les dades relatives al creixement del 3,4% enregistrat per l’índex de producció industrial català el passat mes de febrer (un 3,1% en el conjunt de la indústria espanyola). Una dada significativa ja que, d’una banda, evidencia l’inici de la recuperació del sector industrial -clau quant a generació d’ocupació- i, de l’altra, mostra que a Catalunya existeix una base industrial sòlida per a afrontar els desafiaments del requerit procés de reindustrialització i relocalització.
Fonamentar el creixement industrial és quelcom imprescindible, atès que els països amb una forta base industrial són els que han evidenciat una millor resistència en els períodes de crisi i els que converteixen el progrés tècnic i l’avenç científic en PIB amb més celeritat.
Reindustrialitar no sols es necessari, és també possible, ja que Catalunya disposa, en primer lloc, d’una significativa, amplia i diversificada base industrial amb un volum creixent d’exportacions i compta, a la vegada, amb un bon nivell de productivitat i un adequat sistema de transport i logística.
En segon lloc, el procés de reindustrialització ve afavorit pel fet que el paradigma d’Àsia, fàbrica del món, trontolla com a conseqüència dels costos de transport; els factors associats a la personalització del producte; els serveis de proximitat; el canvi cultural que ens ha fet passar del un sol ús al conservar i reutilitzar; els costos en origen i la inestabilitat en algunes zones del planeta
En tercer lloc, el procés pot agafar més força com a conseqüència que l’Estat s’està convertint en focus d ’atenció d’inversions internacionals. En aquesta línia, Deloitte estima que la inversió estrangera a l’Estat superarà els 40 mil milions d’euros al 2014, una xifra superior als 38 mil milions del 2008 i més del doble de la rebuda el 2013. Inversions que, segons es va coneixent, arriben a la majoria de sectors atès que, si bé el creixement és petit i serà lent, l’Estat ha recuperat en part la confiança al foragitar el risc de fallida.
Els països amb una forta base industrial són els que converteixen el progrés tècnic i l’avenç científic en pib amb més celeritat
Estem a l’inici d’un procés en el qual la clau, com va quedar reflectit en la jornada industrial a la qual feia referència, serà la competitivitat. Competir en el món global exigeix que els diversos conceptes que conflueixen en la competitivitat siguin gestionats simbiòticament, tot considerant tant els factors endògens -responsabilitat de l’organització- com els exògens, estretament vinculats als escenaris potenciadors dels territoris on es desenvolupa l’activitat.
En aquest context, la consolidació d’alts nivells de competitivitat i la generació de riquesa, la qual permetrà progressar econòmica i socialment, obliga a assumir en plenitud els paradigmes de la societat contemporània. Una societat tecnificada, interconnectada, asimètrica quant a costos i possibilitats de futur i que obliga a l’ús intensiu dels progressos tècnics i científics. Per fer-ho, cal afrontar quatre reptes: el primer, entendre la formació dels ciutadans con una missió estratègica que comporta adquirir la capacitat intel·lectual que possibilita aprendre i desaprendre al llarg de tota la vida. El segon, que les empreses assoleixin el volum necessari per adquirir la capacitat d’arribar als mercats globals amb productes diferencials i d’alt valor. El tercer, reconvertir-se en node de progrés quant al treball sincrònic entre la investigació i l’empresa, ja que sense un bon sistema de R+D+i no hi ha indústria robusta i innovadora. En quart lloc, cal fer èmfasi en les polítiques encaminades a preservar la qualitat de vida i el benestar dels ciutadans, el foment de la cultura, la llibertat d’elecció i la salut.
Quatre elements que haurien d’esdevenir els fonaments on recolzar el procés de reindustrialització del país, tot recordant que sols sent altament productius, innovadors i disposant d’òptimes localitzacions es pot assegurar la competitivitat a mitjà i llarg termini i, en conseqüència, assolir-la.
