Josep Francí, director de Territori i Qualificació Professional a la Cambra de Comerç de Barcelona.
La tinta vessada per a afirmar que la formació no ha de ser una despesa sinó una inversió podria omplir, només al nostre país, un nombre important de piscines olímpiques. S’ha dit de mil maneres i s’ha recorregut a cites enginyoses, com “If you think education is expensive, try ignorance” aplicada específicament a la formació. Cita, per cert, habitualment adjudicada a un antic president –rector- de la Universitat de Harvard, Derek Bok, que el 1975 semblaria haver begut de la font d’una columnista del Washington Post, Eppie Lederer.
Com sigui, la distància entre el discurs acceptable i acceptat dels diferents actors de la Formació Contínua i la realitat de l’activitat en aquest àmbit, continua sent molt considerable. Segurament, perquè més enllà del discurs, el que realment marcarà el canvi cap a una formació entesa com a inversió és el model de creixement econòmic i el grau d’innovació i de talent que requereixi. Si innovar, aportar valor, no és una necessitat per a créixer, millorar la qualificació professional dels qui la componen pot semblar superflu. Si, per contra, és un requeriment ineludible, els enters de la Formació Contínua augmenten.
Si innovar i aportar valor no és una necessitat per créixer, millorar la qualificació professional dels qui la componen pot semblar superflu. Si, per contra, és un requeriment ineludible, els enters de la Formació Contínua augmenten
En aquest aspecte –i en molts d’altres- la crisi econòmica ha evidenciat un antagonisme dramàtic: només podem créixer si les empreses aporten més valor, si són més eficients, si són capaces d’obrir nous mercats. Altrament, anar fent la viu-viu és iniciar inexorablement un camí, més o menys llarg, cap al tancament. I aquest fet, hauria de fer evolucionar la nostra cultura al voltant de la utilitat de la Formació Contínua, per acabar entenent-la i practicant-la com una inversió imprescindible.
Aquesta evolució s’anirà produint a nivell territorial, ciutat per ciutat, polígon per polígon, acompanyant –esperem-ho!- grans operacions d’impuls econòmic al país. I és per això que estic convençut que el model d’espai formatiu que la Cambra de Comerç de Barcelona va concebre fa un parell de dècades i que ha anat evolucionant i millorant fins avui, és especialment adequat: combina la diversitat de destinataris, la varietat de suports i, molt especialment, compta amb 13 espais formatius que generen confiança –factor decisiu en l’àmbit de la formació- per a treballar amb les empreses en la millora de la qualificació professional de les persones que les componen que, al cap i a la fi, són el seu principal actiu.
